Divendres sant



Joan 19,18
Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig.
Is. 53 7-8:
Com els anyells portats a matar o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i  ni tan sols obria la boca. L'han empresonat i condemnat, se l'han endut...

X.L. Dufour :
El missatge que proclamo és sense dubte un anunci d’amor, però de l’amor crucificat que resta victoriós gràcies a la confiança que tinc en la justícia de Déu. Reconec el rostre de Crist en el del meu germà, en el de l’home desheretat i perseguit per la injustícia dels homes; lluito perquè estigui menys desfigurat en el seu cos de carn i descobreixi el sentit del sofriment. Mirant al que han traspassat, comprendran que Déu és capaç de donar plenitud de la vida al que no es mereix anomenar-se vida. L’acte que Déu ha realitzat al retornar la vida al seu fill Jesús, s’actualitza encara avui.
Bonhoeffer : 
Déu és impotent i dèbil en el món, solament així està Déu amb nosaltres i ens ajuda... la religiositat humana remet l’home necessitat, al poder de Déu en el món... La Bíblia el remet a la debilitat i al sofriment de Déu.
Bruno Forte :
En la Pasqua, el Déu entrat en el món, fa que el món pugui entrar en Déu. El Déu crucificat és la kenosis i l’esplendor de l’eternitat en el temps.  La creu revela la possibilitat de viure l’allunyament més alt, com a apropament profundíssim ...
Simone Weil :
En el centre de l’amargor inconsolable resplendeix la misericòrdia de Déu (...) si es persevera en l’amor s’arriba a un punt on no es pot evitar compartir el crit de Crist per l’abandó del Pare. Si es persevera en aquest punt sense deixar d’estimar, s’arriba a albirar una realitat que ja no és la dissort. Tampoc no és l’alegria. Es tracta de l’essència central, intrínseca, pura, no sensible, comuna al goig i al patiment i que és l’Amor mateix de Déu. Aleshores se sap que la joia és la dolçor del contacte amb l’Amor de Déu i que la dissort és la ferida d’aquest mateix contacte.
Maria Mercè Marçal :
Cos meu, què em dius ?
com un crucificat
parles per boca de ferida
que no vol pellar
fins a cloure's en la mudesa :
inarticulada paraula viva
Joan Maragall:
I quan arribi aquella hora de temença
en que s'acluquin els nostres ulls humans
doneu.me'n Senyor uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa
sia així la mort una major naixença 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa