La Griselda i en Roderic


La Griselda era la princesa del país del bon menjar.

Des de sempre , nens i nenes d’arreu del món anaven a les places del seu país per comprar pa, hortalisses , verdures, carns i peixos, ous, llet, llegums, arrossos , macarrons, fideus, espaguetis  fruites i postres de tota mena.

Però va passar que al costat del seu país  hi va anar a viure el Roderic, que es va fer dir “ el príncep dels menjars més bons” i va construir al seu voltant unes cases de color gris on es feien aliments variats, igual que els del país del bon menjar....

Però tot era de tacte tou i enganxifós i era tan ple de sucre, que al capdavall tot semblava el mateix perquè tenia el mateix gust....

Ves per on que als nens i a les nenes els va agradar molt tot el que el Roderic feia dins les cases de color gris !...  cada cop hi van anar més i més,  i les cases de color gris es van omplir de gom a gom de nens i nenes que escridassaven i es barallaven per acaparar-ho tot.

De manera que a poc a poc, el país del bon menjar es va anar quedant buit i tot el que fins feia poc havia estat les delícies de la mainada , com qui no vol, es va anar pansint i morint de pena a les places  que amb tanta cura havia fet la Griselda per als més petits .

La princesa Griselda va pensar que no podia ser princesa d’un país  que ja ningú el volia per res i  se’n va anar amb els poquets aliments que quedaven amb vida , a buscar un lloc on fossin més estimats.

Mentre la princesa Griselda anava pel món de poble en poble i de lloc en lloc, buscant on poder quedar-se, vet aquí que un dia, després de donar tota la volta al món, va tornar sense adonar-se al mateix indret d’on havia marxat...

Es va trobar el Roderic assegut en una pedra, pensatiu i amb el cap baix...

-què et passa Roderic ?- va preguntar la princesa Griselda

- ha marxat tothom i m’he quedat sol. Tinc les cases de color gris ben plenes de gominoles de colors llampants i divertits, però ja no ve ningú a comprar-les.... carai ! jo que volia fer un país igual o més important que el teu... i ves per on, malgrat que al principi ho semblava... no ho he aconseguit !!!!!... diuen que els meus menjars de sucre, que al principi eren ben bons, però que al cap de dies i dies, se’ls quedava dins la panxa i que la panxa els feia mal i que es tornava enganxifosa i grossa.....

El Roderic es va posar a plorar desconsolat....

La Griselda que era una bona princesa va proposar al Roderic que podien viure junts en el seu país : a un costat les places del bon menjar de sempre i a l’altre les cases de color gris...

Van treballar de valent fins que van aconseguir un indret tan bonic , que va ser conegut i famós arreu del món.

Cada dia hi anaven els nens i les nenes. Omplien els seus cistells amb pa, hortalisses, verdura, carns , peixos, ous, llet, llegums, arrossos , macarrons, fideus, espaguetis  fruites i postres de tota mena.

I de tant en tant s’acostaven a les cases de color gris del Roderic per agafar alguna d’aquelles gominoles, que com que les menjaven també de tant en tant, les trobaven la mar de bones  !

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat !


Glòria Vendrell i Balaguer
gener del 2013












Glòria Vendrell i Balaguer

Gener del 2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa