La Griselda i en Roderic
La
Griselda era la princesa del país del bon menjar.
Des de sempre , nens i nenes d’arreu
del món anaven a les places del seu país per comprar pa, hortalisses ,
verdures, carns i peixos, ous, llet, llegums, arrossos , macarrons, fideus,
espaguetis fruites i postres de tota
mena.
Però va passar que al costat
del seu país hi va anar a viure el
Roderic, que es va fer dir “ el príncep dels menjars més bons” i va construir
al seu voltant unes cases de color gris on es feien aliments variats, igual que
els del país del bon menjar....
Però tot era de tacte tou i
enganxifós i era tan ple de sucre, que al capdavall tot semblava el mateix
perquè tenia el mateix gust....
Ves per on que als nens i a les
nenes els va agradar molt tot el que el Roderic feia dins les cases de color
gris !... cada cop hi van anar més i més,
i les cases de color gris es van omplir
de gom a gom de nens i nenes que escridassaven i es barallaven per acaparar-ho
tot.
De manera que a poc a poc, el
país del bon menjar es va anar quedant buit i tot el que fins feia poc havia
estat les delícies de la mainada , com qui no vol, es va anar pansint i morint
de pena a les places que amb tanta cura
havia fet la Griselda per als més petits .
La princesa Griselda va pensar
que no podia ser princesa d’un país que
ja ningú el volia per res i se’n va anar
amb els poquets aliments que quedaven amb vida , a buscar un lloc on fossin més
estimats.
Mentre la princesa Griselda
anava pel món de poble en poble i de lloc en lloc, buscant on poder quedar-se,
vet aquí que un dia, després de donar tota la volta al món, va tornar sense
adonar-se al mateix indret d’on havia marxat...
Es va trobar el Roderic assegut
en una pedra, pensatiu i amb el cap baix...
-què et passa Roderic ?- va
preguntar la princesa Griselda
- ha marxat tothom i m’he
quedat sol. Tinc les cases de color gris ben plenes de gominoles de colors
llampants i divertits, però ja no ve ningú a comprar-les.... carai ! jo que
volia fer un país igual o més important que el teu... i ves per on, malgrat que
al principi ho semblava... no ho he aconseguit !!!!!... diuen que els meus
menjars de sucre, que al principi eren ben bons, però que al cap de dies i
dies, se’ls quedava dins la panxa i que la panxa els feia mal i que es tornava
enganxifosa i grossa.....
El Roderic es va posar a plorar
desconsolat....
La Griselda que era una bona
princesa va proposar al Roderic que podien viure junts en el seu país : a un
costat les places del bon menjar de sempre i a l’altre les cases de color
gris...
Van treballar de valent fins
que van aconseguir un indret tan bonic , que va ser conegut i famós arreu del
món.
Cada dia hi anaven els nens i
les nenes. Omplien els seus cistells amb pa, hortalisses, verdura, carns ,
peixos, ous, llet, llegums, arrossos , macarrons, fideus, espaguetis fruites i postres de tota mena.
I de tant en tant s’acostaven a
les cases de color gris del Roderic per agafar alguna d’aquelles gominoles, que
com que les menjaven també de tant en tant, les trobaven la mar de bones !
I vet aquí un gos, vet aquí un
gat, aquest conte ja s’ha acabat !
Glòria Vendrell i Balaguer
gener del 2013
Glòria Vendrell i Balaguer
Gener del 2013
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada