Maig
Poemes de Miquel Martí Pol
Tens la pell de color d’oblit i de tendresa.
Just el color que escau
al neguit de les fulles
Convertirem els silencis en or
i els mots en foc. La pell d’aquest retorn
acumula la pluja, i els afanys
esborren privilegis
Mot rere mot acumulen silencis
mentre defora esclaten, poderosos,
la llum i el vent.
Qui ens crida rere els arbres ?
En tu i amb tu restitueixo
la densitat de casa cosa dita
la densitat i més i tot,la vida.
Dic el vent i el vent em respon
i amb el vent, la fantasia
Conec a penes quatre pams de mi
mai limitats per la malenconia.
vivint-los, visc, i potser ja en tinc prou.
La boira és un miratge
Només ens isolem en les petites coses,
en la mínima i fràgil llibertat
de les petites coses
No creus que aquesta quietud és el que més
t'apropa a aquella pau que sempre dius que deleges ?
Estima la bellesa que t’envolta
i que se’t dóna clara i generosa,
i en tu i per tu estima també els altres,
car d’aquests dos amors te’n pervindrà
l’harmonia i, tal volta, la grandesa.
Tot és mirall subtil des d’on et penso
Després un raig de sol que percudi les pedres
desvetllarà les veus. Tot és sabut,
però tan dens que sempre meravella.
Ara pertot la vida recomença
poderosa com mai
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada