Immaculée Ilibagiza: la força del perdó

Un llibre impactant que no pot deixar ningú indiferent , sigui ateu, agnòstic o creient. Llegir-lo renova, fa créixer, comunica il.lusió i esperança. Enmig del dolor i de la infàmia més abominable, no hi ha res que sani i repari el cor, que no sigui el perdó sincer, a un mateix i als botxins que han dut a terme el mal.

És la història d’una noia tutsi, que en el genocidi de Ruanda de l’any 1994, amagada en un bany minúscul amb altres dones, no solament salva la vida, sinó que viu una experiència religiosa tan gran, que la duu inevitablement a reconciliar-se amb la seva història i amb els seus enemics, als quals acaba  perdonant, després d’un procés íntim i molt intens de relació amb Déu. 

Necessàriament recomanable

Encontré un lugar en el baño que podía llamar como propio: un pequeño rincón en mi corazón. Me retiraba a ese lugar tan pronto me despertaba y me quedaba ahí hasta que me dormía. Era mi jardín sagrado, donde hablaba con Dios, meditaba sus palabras y nutría mi ser espiritual. Cuando meditaba, tocaba la fuente de mi fe y fortalecía el núcleo de mi alma. Muentras el horror circulaba a mi alrededor, encontraba refugio en un mundo que se volvía cada vez más acogedor y maravilloso con cada visita. Incluso cuando mi cuerpo se marchitaba, mi alma se nutría a través de mi cada vez más profunda relación con Dios (...) La oración se convirtió en armadura y envolví ceñidamente mi corazón en ella.

Glòria Vendrell Balaguer

Setembre de 2021