Trilogia de Primo Levi, el presoner 174.517 d'Auschwitz


Primo Levi , escriptor italià d'origen jueu va ser un supervivent del nazisme. Va ser deportat a Auschwitz, després que manifestés les seves arrels, tot i que quan va ser captivat, va ser a causa de la seva lluita política contra el feixisme. Si hagués explicat això hauria estat afusellat immediatament. 

Dels centenars de deportats que van arribar al camp, solament van sobreviure 20 persones. Dels que van morir no en sabem res, solament el poc que ens han pogut explicar alguns testimonis com el mateix Primo Levi. Gràcies a persones com ell que han tingut el coratge de buidar les seves entranyes en un llibre, podem conèixer fins on pot arribar el mal i com pot arribar a crear estructures malèfiques amb el beneplàcit d'una gran majoria anestesiada. L'important, però no és solament el record del passat, sinó  pensar per adonar-nos quines coses AVUI també estan germinades pel MAL. 

La Trilogia té el mèrit d'estar escrita des de la més crua experiència i amb un llenguatge que cavalca entre l'emoció i la més fina anàlisi psicològica de l’ànima humana. Molt i molt recomanable!

Deixo alguns fragments:

" Un hombre desnudo y descalzo se siente con los nervios y los tendones cortados: es una persona inerme. las ropas, aun aquellas inmundas que nos repartían, hasta los zapatones de suela de madera, son una defensa débil pero indispensable. Quien no la tiene se deja de percibir a si mismo como un ser humano y se siente como una lombriz: desnudo, pesado, innoble, inclinado hacia el suelo. Sabe que podrá ser aplastaco en cualquier momento"


"La seva vida és breu, però el seu nombre és immens; són ells, els enfonsats, la força del camp; ells, la massa anònima, contínuament renovada i sempre idèntica, dels no-homes que caminen i tresquen el silenci, apagada en ells l'espurna divina, massa buits per sofrir veritablement. Es dubta a nomenar-los vius: es dubta a anomenar mort la seva mort, davant de la qual no temen res perquè estan massa cansats per comprendre-la"


"Els  personatges d'aquestes pàgines no són homes. La seva humanitat està enterrada, o ells mateixos l'han enterrada, sota l'ofensa soferta o infligida a altres. Els SS malvats i estúpids, els Kapos, els polítics, els criminals, els prominents grans i petits fins a arribar als Häftlinge indiferenciats i esclaus, tots els graus de la folla jerarquia volguda pels alemanys estan paradoxalment emparentats en una unitària desolació interna. Però Lorenzo era un home; la seva humanitat era pura i incontaminada, ell era fora d'aquest món de negació. Gràcies a Lorenzo no vaig oblidar que jo mateix era un home"


"Hem lluitat amb totes les nostres forces perquè l'hivern no arribés. Ens hem aferrat a cada hora del bon temps, a cada posta hem intentat retenir el sol al cel una mica més, però tot ha estat inútil. Ahir a la tarda el sol es va colgar irrevocablement en un embull de boira bruta, de xemeneia i de fils, i aquest matí és hivern"


"Vam pujar als vagons amb el cor oprimit. En veure Viena desfeta i els alemanys vençuts, no havíem sentit cap alegria, sinó pena; no compassió, sinó una pena més fonda que es confonia amb la nostra mateixa misèria, amb la sensació feixuga, amenaçadora, d'un mal irreparable i definitiu, present arreu, ocult com una gangrena a les vísceres d'Europa i del món, llavor de danys futurs"


"És un somni dintre d'un altre somni, variat en els detalls, únic en la substància. Sóc a taula amb la família o amics, o a la feina o en un camp verd; en fi, en un ambient plàcid i distès, aparentment mancat de tensió i de sofriment; i tanmateix sento una angoixa subtil i profunda, la sensació definida d'una amenaça imminent. I, en efecte, a mesura que el somni avança, a poc a poc, o brutalment, cada vegada de manera distinta, tot cau i es desfà al meu voltant, l'escenari, les parets, les persones, i l'angoixa es fa més intensa i més precisa. Ara tot s'ha tornat caòtic: estic sol al centre d'un no-res gris i tèrbol, i sí, jo sé què vol dir tot això, i també sé que sempre ho he sabut: soc altre cop al Lager, i res no era cert fora del Lager. la resta eren unes vacances, o un engany dels sentits, un somni: la família, la natura en floR la casa. Ara aquest somni interior, el somni de pau, s'ha acabat, i en el somni exterior, que prossegueix gèlid, sento ressonar-hi una veu, ben coneguda; una sola paraula, no imperiosa, sinó curta i continguda. És l'ordre de l'alba a Auschwitz, una paraula estrangera, temuda i esperada: llevar-se, WSTAWAC!"


" El lager ha sido para mi un suceso importante que me ha modificado profundamente, me ha otorgado la madurez y una razón para vivir. Es posible que sea presunción, pero he aquí que yo hoy, el prisionero número 174.517, puedo hablarle a los alemanes, recordarles lo que hicieron, y decirles -estoy vivo y querría comprenderos para poder juzgaros-"


Textos extrets de la seva trilogia:  

"Això és un home" 

" La tregua" 

"Els enfonsats i els salvats"



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa