Vall de Ruda i estanys Saboredo
De petita que tenia ganes de la vall de Ruda, solament que abans no sabia com es deia. Solament sabia que m’embadalia contemplant-la quan baixàvem el port de la Bonaigua amb el seat 850 primer i amb alguns altres després i ja més gran, amb el Paco, amb els fills, amb amics.... era un deute pendent que per fi s’acompleix.
Pel que fa al temps, la setmana està sent moguda... aquests primers dies ens espanta de bon matí per les boires, però després el sol llueix de valent i tot ho fa créixer.
Venint de Viella, el camí surt de Baquèira, deixant a ma esquerra el port de la Bonaigua. Es pot anar amb cotxe per pista forestal fins ben enllà. Es passa ben aviat pel pontet de Ruda i s’arriba fins el pont de Locampo. A partir d’aquí hem començat el camí.
El desnivell des del pont de Locampo és de més de 700 m. però com que no és pronunciat i com que el camí va fent com qui no vol, la veritat és que ha estat molt fàcil i sobretot molt i molt i molt bonic.
M’agraden els boscos, les roques, els trossos feréstecs, però el que més m’agrada són els espais oberts, la llum, l’aigua els côts... de manera que la vall de Ruda ha reunit amb escreix totes les expectatives.
Després de les aigües lluentes dels estanys i de la petita calma del refugi, la tornada ha estat un recés de serenor i de quietud ... Ja ho deia el salm 28 del matí : “ el Senyor beneeix el seu poble amb la pau”
 |
| refugi de Saboredo |
 | ||
Vall de Ruda
|
 |
| Pic i coll de Ratera des de Saboredo |
Glòria Vendrell i Balaguer
27 juliol 2015
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada