Units a la terra

L'arbre, malgrat aparentment li caiguin les fulles, si es manté arrelat a la terra, tornarà a tenir fulles i a donar fruit.

L’observació dels boscos a la tardor i a l’hivern és tot un missatge d’esperança: La contemplació del tronc de l’arbre nu ens recorda la humilitat. Ens convida a la paciència. Hem d’esperar que hagin caigut totes les fulles, esperar que acabi el fred , esperar les pluges humides de la primavera, ja que quan aquesta arribi puntual, com sempre, revestirà els arbres, de nou, de verdor i de vida. A l’estiu els fruits ja seran visibles. Ha calgut un temps. L’única cosa que ha estat necessària ha estat que l’arbre estigués quiet i pacient i ben arrelat a la terra.

Aquesta és la Bona Nova del cristianisme : la mort ja no té poder. Crist ha ressuscitat. S’inaugura una vida nova. L’Esperit Sant vessat en els nostres cors , ens possibilita participar de la mateixa vida de Crist. Solament ens cal una cosa : ser conscients de la nostra pròpia realitat de precarietat , de pobresa i de manca de fruits, però malgrat això, mantenir-nos units a Crist en el temps de la paciència de Déu, esperant la Pasqua, el fruit veritable.

L'arbre frondós plantat a la solana cobreix el jardí amb el seu brancatge, les arrels s'entrellacen amb les roques i exploren els forats de les pedres; però si l'arrenqueu de la terra, ningú no podrà dir que l'hagi vist.

Job 8,16-18

L'arbre conserva una esperança: si el tallen, torna a brotar, no para de treure llucs. Fins si l'arrel envelleix a la terra i la soca queda morta a la pols, l'arbre que ensuma l'aigua rebrota, 

treu branques com un plançó. 

Job 14,7-9

Però jo sé que el meu defensor viu i que a la fi s'alçarà de la pols. I, després que m'arrenquin la pell i em quedi sense carn, jo contemplaré Déu. Jo mateix el contemplaré, el veuran els meus ulls, no els d'un altre.

Job 19,25-27 

Tu tens poder sobre la vida i sobre la mort, fas baixar a les portes de la mort i en fas pujar. L'home dolent pot matar, però no pot retornar la vida a qui l'ha perduda, no pot alliberar l'ànima un cop ha estat arrabassada.

Sv 16,13

Mira, l'hivern ja ha passat, la pluja s'ha esvaït, ja se n'ha anat. Les flors despunten a la terra,  ja arriba el temps d'esbrotar, se sent la tórtora pels nostres camps. Despunta el fruit verd de la figuera, les vinyes florides escampen perfum. Aixeca't, amiga meva,

Ct 2,11-13 

Vine, estimat meu, sortim al camp, fem nit en llogarrets. De bon matí anirem a les vinyes per veure si broten els ceps i es desclou la seva florida.

Ct 7,12 

Serà com un arbre que arrela vora l’aigua. Dóna fruit quan n’és el temps.

Salm 1,3 a.

Però jo, com olivera frondosa, dins la casa de Déu, confio en el seu amor per sempre més. 

Salm 52,10

Déu de l'univers, torna, gira els teus ulls des del cel, vine a visitar aquest cep, el rebrot que havies plantat, el plançó que havies enfortit(...) No ens apartarem mai més de tu; guarda'ns la vida i invocarem el teu nom.

Salm 80,15.19

Els justos creixeran com les palmeres, es faran grans com els cedres del Líban; plantats a la casa del Senyor, creixeran als atris del nostre Déu. Encara donaran fruit a la vellesa, continuaran plens d'ufana i de vigor.

Salm 92,13-15

Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui esta en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res.

Jn 15,5

Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l'estiu és a prop; igualment, quan veureu tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes.

Mt 24,32-33

Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més.

Jn 11,25

Glòria Vendrell i Balaguer