Venbariarismes

De camí dins del cotxe , expectant i feliç, mentre enfilàvem amunt el valle de Salazar fins el port de Larrau per fer el cim de l’Orhi, m’ha ressonat molt endins l’antífona del salm de laudes : “ al matí sacieu-nos del vostre amor”.... i ho ha fet amb escreix ! Tenia ganes, moltes ganes d’un dia com el d’avui . No sé si l’ascensió era així de bonica o si l’he fet jo així de bonica amb el meu desig, però de totes totes un dia meravellós a l’alçada dels Pirineus que tant estimo. Tant a la pujada com a la baixada ens ha acompanyat el vol planejant d’un grapat d’aus que no hem sabut si eren àguiles reials , trencalòs milà negres , àguiles reials o què... però el cas és que veure-les volar lliures i majestuoses, fa pensar i venir ganes de ser com elles. L’Orhi és el cim per excel·lència de Nafarroa. Solament fa 2017 m. però com que és el primer pic que s’alça de sobte en la banda pirinenca occidental, ha resultat ser una muntanya estimada i mítica pels navarresos, espec...

La selva d’Irati és un immensa i frondosa fageda-abetal situada al valle de Salazar. Tot i que també s’hi pot accedir des del valle d’Aezkoa, nosaltres ho hem fet òbviament des del vall de Salazar. Sota l’ermita de la “Virgen de las Nieves” conflueixen els rius Urbeltza i Urtxuria, que són els que formen l’Irati, el riu que dóna nom al lloc. Al mig del parc, l’embassament de Irabia que fa de regulador del riu, sinuós, verd-blau ,retorçat, i amagat entre els arbres, ens ha delitat i ha jugat amb nosaltres a cuit i a amagar un bon tros de camí. Hem caminat tot el matí en un trajecte circular de 20 km i ho hem fet entre obagues, molses, bolets de fusta i falgueres, acompanyats per les aromes humides del llac i del bosc... Bonic, però massa llarg pel meu gust; Prefereixo els espais oberts i les alçades i és per això que a l’anar i al tornar, he trobat del tot preciós el port amb el mirador de Goñiburuko... fins i tot el vent i el fred que provocav...

Ochagavía El valle de Salazar està a Navarra ( Nafarroa) dins dels Pirineus occidentals, on les muntanyes són més petites, endolcides i arrodonides. Com gairebé passa sempre, li deu el seu nom al riu que l’entravessa. Hem fet estada a Ibilzieta, un minúscul poblet a peu de riu amb una església ben gran, que malgrat ser moderna, té un aire antic que li aporta una bellesa especial; No hi ha botigues, ni bars; El pa , fruita, verdures i carn arriba al poblet en furgonetes un cop a la setmana... però des de la finestra d’on dormim , a HUALDE ENEA , se sent el soroll de l’aigua del riu i per la nit s’hi veuen les estrelles. Hualde Enea església parroquial Ibilzieta El mateix dia que hi arribem és el nostre aniversari de boda. Renovar l’aliança matrimonial en una eucaristia íntima, en una “domus pirinenca”... què més es pot demanar? ... tal com resava el salm responsorial : “ m’encanta la meva heretat” La capital de la vall és Ezkaroz, però e...

Havia una vegada un nen i dues nenes que van imaginar un joc ... El Pau, que era el més gran, el dirigia . Consistia en trobar o escollir  el nen o nena més bonic. La condició era que havien estar els tres d'acord, la decisió havia de ser unànime, sí o si! Per a aconseguir-ho havien de valorar com tenia els ulls i el cabell, com de ben fetes tenia les cames i les mans, com de bé sabia enraonar i bellugar-se, si eren brillants els seus cabells, si somreia, si.... un grapat de coses que ja els tenia ben tips, cansats i atabalats! La Maria , com que no la deixaven manar i fer les coses com ella volia, va deixar el joc i se'n va anar a fer la seva pel món l'Abril seguia el Pau al principi, però se'n va cansar del joc i es va quedar entretinguda guarint amb tiretes les ferides que s'havia fet als peus de tant caminar  Al Pau, que no li agradava que no li fessin cas i pobret, com que es va trobar sol,li va semblar que el millor seria desertar d'...

Chichester ha estat l'última sortida d'aquesta setmana anglesa, però goso dir que la millor, tot i que no sabria dir ben bé per què... potser pels seus carrers plens de flors? pels típics pubs folrats de fusta i moqueta? pels seus jardins? per les seves aigües? per la seva catedral? pels seus parcs immensos ?per les seves torres i construccions? per la seva muralla?... tot això ho hem vist a altres llocs, però avui ha estat si cap,  més bonic, més especial, més ple de llum, més a prop, més petit, més... no se Chichester, a la vora del riu Lavant i  situada al sud-est del comptat anglès de West Sussex, n'és la seva capital. Igual que les altres ciutats visitades, també remunta els seus orígens a l'època romana, ja que està construïda sobre les restes de l'antiga  Noviomagus Reginorum.  L'actual plànol de la ciutat encara conserva la distribució de carrers típica romana. Hi ha fets , vestigis i esdeveniments en major o menor mesura, des de l'èpo...