Qui és el més bonic?

Havia una vegada un nen i dues nenes que van imaginar un joc ...

El Pau, que era el més gran, el dirigia . Consistia en trobar o escollir  el nen o nena més bonic. La condició era que havien estar els tres d'acord, la decisió havia de ser unànime, sí o si!

Per a aconseguir-ho havien de valorar com tenia els ulls i el cabell, com de ben fetes tenia les cames i les mans, com de bé sabia enraonar i bellugar-se, si eren brillants els seus cabells, si somreia, si.... un grapat de coses que ja els tenia ben tips, cansats i atabalats!

La Maria , com que no la deixaven manar i fer les coses com ella volia, va deixar el joc i se'n va anar a fer la seva pel món

l'Abril seguia el Pau al principi, però se'n va cansar del joc i es va quedar entretinguda guarint amb tiretes les ferides que s'havia fet als peus de tant caminar 

Al Pau, que no li agradava que no li fessin cas i pobret, com que es va trobar sol,li va semblar que el millor seria desertar d'aquell joc, que ara se li figurava estúpid...

-Torno a casa- va pensar

Però va ser pel camí, que la Maria va venir corrents a trobar-lo per dir-li que havia trobat la nena més bonica, la va trobar més enllà del mar, en una illa gran, blanca de pell, d'ulls oberts com taronges i tot i que una mica ploranera,  simpàtica, més que res en el món...

-Aina és el seu nom- va dir la Maria tot mostrant-la

Encara el  Pau la mirava dubtós, pensant si ella era la més bonica o no, que va arribar l'Abril ensenyant un nen preciós , rodonet com una poma, grassonet com un meló, de cabell negre i lluent  com les nits d'estrelles...

- Quim és el seu nom- va dir l'Abril

I tot d'una es van trobar els cinc, mirant-se i decidint...

El Pau va dir que a la cap i a la fi, el més bonic era ell que era el més gran, i el més rosset de temps i el més bo de bon tros ...

La Maria va dir que ni parlar-ne, que la més bonica era ella, que de fet no sabia perquè s'havia prestat al joc quan era clar que ningú podia competir amb els seus rínxols d'or

l'Abril va remugar enfadada i va agafar una bona rebequeria, perquè no l'escoltaven quan ella deia que també era rosseta, que també tenia rínxols, que, que...

Com que la picabaralla va durar molta estona i com que cada cop cridaven més fort, van decidir tornar a casa definitivament ...

- ho preguntarem a la iaia- va dir el Pau- ella ens dirà la veritat

Quan la iaia  dels cinc els va veure venir, tan petits, tan dolços, tan divertits, tan rabiosament únics , tan seus... es va haver d'amagar per no haver de decidir... eren tan i tan  bonics el Pau, la Maria, l'Abril, l'Aina i el Quim !

Glòria Vendrell i Balaguer
agost del 2017

Comentaris

  1. MOLT I MOLT MACOS... I LA IAIA TAMBÉ !!
    Em tens ben entretinguda. :-) :-)

    ResponElimina
  2. Gràcies! Ets la meva més fidel seguidora !!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa