dimarts, 15 d’agost de 2017

Chichester agost 2017


Chichester ha estat l'última sortida d'aquesta setmana anglesa, però goso dir que la millor, tot i que no sabria dir ben bé per què... potser pels seus carrers plens de flors? pels típics pubs folrats de fusta i moqueta? pels seus jardins? per les seves aigües? per la seva catedral? pels seus parcs immensos ?per les seves torres i construccions? per la seva muralla?... tot això ho hem vist a altres llocs, però avui ha estat si cap,  més bonic, més especial, més ple de llum, més a prop, més petit, més... no se

Chichester, a la vora del riu Lavant i  situada al sud-est del comptat anglès de West Sussex, n'és la seva capital. Igual que les altres ciutats visitades, també remunta els seus orígens a l'època romana, ja que està construïda sobre les restes de l'antiga Noviomagus Reginorum. L'actual plànol de la ciutat encara conserva la distribució de carrers típica romana.

Hi ha fets , vestigis i esdeveniments en major o menor mesura, des de l'època anglosaxona i normanda  passant per l'edat mitjana fins l'actualitat, és per això que conserva tantes coses dignes i boniques de visitar: La cruïlla del mercat, construïda el s.XV, l'església catòlica de sant Richard, l'església de sant Joan evangelista, el parc on està l'amfiteatre romà, el mercat de la mantega, el Priory parc que conté el Guidhall, la catedral.... i la muralla que ho aixopluga gairebé tot i que permet un passeig circular pel centre històric.

Cruïlla del mercat


passeig muralles

Guildhall
Priory parc

Priory parc

Priory parc

Cricket a Priory parc
Boda a Priory parc

petanca a Priory parc



A la catedral d'estil romànic anglès, s'hi va afegir la construcció gòtica....diuen que és l'única catedral anglesa que es pot veure des del mar... no se si és per això, però m'ha semblat meravellosa: un aparador de llum i de color que no deixa indiferent, un claustre contrastat amb el verd que enamora, un cor cantant vespres que embadaleix, uns mosaics romans amagats en el subsòl, uns jardins que l'envolten que fan tancar els ulls i respirar, un senyor que ens dóna la benvinguda....

catedral



catedral

catedral

catedral






Si algú va un dia a Chichester, segur que veurà tot això que explico, però no haurà tingut la sort d'anar acompanyat d'una patufeta de pell blanca, ulls desperts i galtones dolces,  que va deixant el poc pèl que li queda per tot arreu, que fa unes cares increïbles  i que fa molt dur no poder-la veure fins d'aquí a molt.... però  si voleu preguntar per ella, es diu Aina i és un sol!


Glòria Vendrell i Balaguer
agost del 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada