L'Orhi

De camí dins del cotxe , expectant i feliç, mentre enfilàvem amunt el valle de Salazar fins el port de Larrau per fer el cim de l’Orhi, m’ha ressonat molt endins l’antífona del salm de laudes : “ al matí sacieu-nos del vostre amor”.... i ho ha fet amb escreix !

Tenia ganes, moltes ganes d’un dia com el d’avui . No sé si l’ascensió era així de bonica o si l’he fet jo així de bonica amb el meu desig, però de totes totes un dia meravellós a l’alçada dels Pirineus que tant estimo.

Tant a la pujada com a la baixada ens ha acompanyat el vol planejant d’un grapat d’aus que no hem sabut si eren àguiles reials , trencalòs milà negres , àguiles reials o què... però el cas és que veure-les volar lliures i majestuoses, fa pensar i venir ganes de ser com elles.

L’Orhi és el cim per excel·lència de Nafarroa. Solament fa 2017 m. però com que és el primer pic que s’alça de sobte en la banda pirinenca occidental, ha resultat ser una muntanya estimada i mítica pels navarresos, especialment per a la mitologia vasca ( alguna cosa semblant al nostre Canigó ) ... mireu si és així, que una dona que va fer el cim amb nosaltres, la va vam sentir com deia “ ahora ya me puedo morir!”

Com que és una muntanya fronterera amb França, a la capçalera del valle de Salazar, si el dia és tan fantàstic com el que hem tingut, el seu cim permet una vista panoràmica de Navarra, del país vasc i de l’alt Bearn francès.

Sense parades, l’ascensió des del port de Larrau és de 2 h aprox, però com que mai em puc estar de parar, contemplar, fer fotos, observar, relaxar-me, gaudir, descansar, pensar o deixar la ment en blanc etc etc... doncs que he trigat una mica més. 

Passarà a formar part del meu arxiu personal de dies-llocs-bonics-Pirineus

Glòria Vendrell i Balaguer

21 agost del 2017