Venbariarismes

Montserrat  Jo visc a un país petit  on de tant en tant hi neva i és tan bonic quan ho fa que tot i que de pas,  em sembla una esplèndida terra. Barcelona Jo visc a un país petit  on la muntanya és prop del mar i on hi ha dies com aquests en que el blau i el blanc es besen Sant Boi de LLobregat Jo visc a un país petit on els pobles no sempre ho semblen. Avui  el cel i el  núvol,  l'ermita i el Montbaig reposen plàcids sobre les teulades grisenques La Casa Llarga Jo visc a un país petit on hi ha cases de pagès que guarden geloses la neu de l'oblit i de la pena Glòria Vendrell i Balaguer Febrer del 2013

www.galeriadelpintor.com Ho havia intentat moltes vegades, però com més ho intentava, era com si alguna cosa la aixafés per dins i li fes malbé en les entranyes allò que ella pensava que havia fet bé per fora: es vestia de colors de princesa encesa, es guarnia amb les llums del món, es perfumava amb pètals de flors exòtiques, escrivia amb fil daurat cadascuna de les ombres que es lliuraven a la nit, anava amunt i avall pels camins més destres, dormia, es llevava , menjava, bevia, somiava, estimava i vivia, com no ho havia fet mai ningú. Però tot era en va.  Malgrat tot mai va deixar d’intentar-ho. Ningú s’ho pensava. Ningú ho imaginava.  Tot d’una, quan va deixar de preocupar-se per vestir-se de colors de princesa encesa, quan va deixar de guarnir-se amb les llums del món, quan va deixar de perfumar-se amb pètals de flors exòtiques, quan va començar a escriure de qualsevol manera i del que fos, quan va conèixer els camins maldestres, quan al dormir, ll...

“ Todos nacemos originales y morimos copias “  Carl Jung  “ Lo que la información consume es bastante obvio. Consume atención del que la recibe. Consecuentemente una gran cantidad de información crea un empobrecimiento de la atención”  Herbet Simon ( 1970)  “ En esta amalgama de uniformidad en que nos empeñamos en meter con calzador a los niños, de forzar la igualdad entre hijos y padres, borrando fronteras entre las generaciones, despreciando las actividades lúdicas espontáneas, empecinados en programar esclavizando tiempo de ocio, con este afán de suprimir los brotes de creatividad y genialidad de los hijos y alumnos… estamos matando al niño. Quizá no nos demos cuenta, pero ahora con urgencia, es momento de reflexionar y buscar soluciones a esta impune masacre “  Paulino Castells ( psiquiatra infantil)   El protagonista de la educación no es el método (…) el niño es protagonista de su educación. El principal cuidador actúa como in...

tesesdcauniversidade.blogspot.com Del llibre de Catherine l'Ecuyer : " Educar en el asombro " “ Para que se pueda preservar el sentido del asombro innato que tiene un niño, necesita la compañía de por lo menos un adulto que lo comparte y con quien puede redescubrir la alegría, la ilusión y el misterio del mundo en que vivimos” Rachel Carson “ Nadie hasta ahora se ha dado cuenta de la riqueza de la simpatía, de la bondad y de la generosidad escondidos en el alma de un niño. El esfuerzo de una educación verdadera debería consistir en abrir la puerta de este tesoro “ Emma Goldman “No te preocupes porque tus hijos no te escuchan, te observan todo el día “ Teresa de Calcuta Los niños triangulan entre el mundo y la persona que les quiere y así aprenden (…) ese mirar a través de los ojos de sus primogenitores, es el modo más poderoso del que disponemos para educar a nuestros hijos. Por eso la mirada que tenemos ante el mundo que nos rodea, les afecta tanto a ellos...

aprendizajecolaborativo10.blogspot.es Del llibre de Catherine l'Ecuyer : " Educar en el asombro " “ El misterio es la cosa más bonita que podemos experimentar. Es la fuente de todo arte y ciencia verdaderos” Einstein “El saber, la posesión y dominio intelectuales están en aumento, en una medida tan incomensurable que abruma literalmente a los hombres (…) pero se debilita esa profundidad que brota de la penetración interior, en mirada y experiencia, la comprensión de lo esencial, la percepción por el conjunto, la experiencia, el sentido. Pues todo eso solo se puede obtener en el enfrentamiento interior de la contemplación ; y ello requiere calma, reposo, concentración…”  Romano Guardini “ El misterio nos mantiene sanos. Mientras vives el misterio gozas de buena salud; si destruyes el misterio creas mortalidad (…) loco no es una persona que ha perdido la razón. En realidad loco es el que ha perdido todas las cosas menos la razón. Su mente se mueve en un ...

v ivirenestelado.blogspot.com Del llibre de Catherine l'Ecuyer :  " Educar en el asombro " “ Yo no doy el mundo por supuesto”   G.K. Chesterton  “ La mente intuitiva es un regalo sagrado y la mente racional es un fiel sirviente. Hemos creado una sociedad que rinde honores al sirviente   y ha olvidado el regalo “  Einstein  Los niños se asombran porque no dan el mundo por supuesto, sino que lo ven como un regalo(,,,)  Sean cuales sean nuestras creencias, la gran mayoría de los padres, científicos y educadores compartimos el punto de vista según el cual, el motor del ser humano es algo intangible(...)  El aprendizaje se origina desde dentro y el mecanismo a través del cual deseamos conocer, es el asombro (…)  El juego es la actividad por excelencia a través de la cual aprenden los niños, movidos por el asombro (… ) No es el juego el que tiene que funcionar sino que es el niño el que se tiene que...

www.splendidwallpaper.com   Del llibre de Catherine l'Ecuyer :  " Educar en el asombro " “ La belleza que atrae rara vez coincide con la belleza que enamora “  Ortega y Gasset  “ La humanidad puede vivir sin ciencia y sin pan, pero nunca puede vivir sin belleza porqué entonces no existiría razón para permanecer en este mundo”  Dostoievski   “ Los milagros son comparables a las piedras: están por todas partes ofreciendo su belleza y casi nadie les concede valor. Vivimos en una realidad donde abundan los prodigios, pero son vistos solamente por quienes han desarrollado su percepción. Sin esa sensibilidad todo se hace banal, al acontecimiento maravilloso se le llama casualidad,  se avanza por el mundo sin esa llave que es la gratitud. Cuando sucede lo extraordinario se lo ve como un fenómeno natural,  del que, como parásitos, podemos usufructuar sin dar nada a cambio" Alejandro Jodorowsky  “ La belleza no hace...

www.panchasilva.cl Del llibre de Catherine l'Ecuyer :  " Educar en el asombro "  “ ¡ todos somos superdotados en algo! Se trata de descubrir en qué. Esa debería ser la principal función de la educación (…) La educación es el sistema que debería desarrollar nuestras habilidades naturales y permitirnos salir adelante en el mundo “ Sir Ken Robinson  “ Procuro no cargar mi memoria con datos que puedo encontrar en cualquier manual, ya que el gran valor de la educación no consiste en atiborrarse de datos, sino en preparar el cerebro para pensar por su propia cuenta y así llegar a conocer algo que no figure en los libros. “ Einstein Inculcar es una técnica mecanicista que no consigue resultados sostenibles, porque el sujeto no hace suyo lo que se le presenta. Inculcar es cancelar al niño, sustituyéndole. En cambio la raíz etimológica de “ educar” es todo lo contrario, ex y ducere, acompañar, sacando lo mejor de cada uno desde dentro hacia afuera (…) ...

                                                        G.K. Chesterton :  " Cuando muy niños, no necesitamos cuentos de hadas, sino simplemente cuentos. La vida es de por si bastante interesante. A un niño de siete años puede emocionarle que Perico, al abrir la puerta, se encuentre con un dragón; pero a un niño de tres años le emociona ya bastante que Perico abra la puerta " Educar en el asombro es replantear el aprendizaje como un viaje que nace desde el interior de la persona, una aventura maravillosa facilitada por una consideración profunda de lo que reclama la naturaleza del niño, como el respeto por su inocencia, sus ritmos, su sentido del misterio y su sed de belleza. ( del llibre " Educar en el asombro"  de Catherine l'Ecuyer ) http://apegoasombro.blogspot. com   http://apegoasombro.blogspot. com.es/p/no...

" Jo us donaré un futur i una esperança" Jer 29,11 He passat per aquest corriol centenars de vegades. Hi ha un punt del camí on hi ha una cruïlla natural. El sender es bifurca : a un costat s’obre un pas sense problema, però a l’altre hi ha un pi caigut que barra el camí. No és que sigui impossible passar, però sí que es fa del tot necessari saltar-hi per sobre i no sempre ve de gust... He de dir però, que no sempre ha estat així.  Fa uns anys, un dia que un fort vent va causar d’estralls arreu, entre molts d’altres , també va caure el pi que feia anys i pams que era dempeus en aquell indret del camí. I va caure de manera que va quedar el pas barrat i apte solament pels més pacients i pels més àgils .  Sense cap pressa i com qui no vol, a força de passar per la seva vora, s’ha anat obrint un camí, minúscul al principi , però que a còpia de dies, cada cop ha estat més ample i més planer... Ara ja està totalment dibuixat : terra al mig i verd de farigoles ...

Petita i vulnerable  però arrecerada a l'ombra de la pedra  que li dóna la força que a ella li manca.  Fora de temps ,a l’abric d’intempèries i gelades,  però arrelada en la pedra , que tot i que muda, l’abraça.  Temorosa de perdre el poc verd que li resta,  però de totes les pedres que l’envolten,  la seva no li roba el color, com fan altres...  Insignificant i poruga, esquifida i vergonyosa,  però sobre la pedra, bonica i dolça, coratjosa i amable.  Feia molt de temps que somiava ser altra cosa més que molsa,  però ha decidit quedar-se per sempre amb la seva pedra de l’ànima . Glòria Vendrell i Balaguer gener del 2013

La Griselda era la princesa del país del bon menjar. Des de sempre , nens i nenes d’arreu del món anaven a les places del seu país per comprar pa, hortalisses , verdures, carns i peixos, ous, llet, llegums, arrossos , macarrons, fideus, espaguetis  fruites i postres de tota mena. Però va  passar que al costat del seu país   hi va anar a viure el Roderic, que es va fer dir “ el príncep dels menjars més bons” i va construir al seu voltant unes cases de color gris on es feien aliments variats, igual que els del país del bon menjar.... Però tot era de tacte tou i enganxifós i era tan ple de sucre, que al capdavall tot semblava el mateix perquè tenia el mateix gust.... Ves per on que als nens i a les nenes els va agradar molt tot el que el Roderic feia dins les cases de color gris !...  cada cop hi van anar més i més,  i les cases de color gris es van omplir de gom a gom de nens i nenes que escridassaven i es barallaven per acaparar-ho tot. D...

Dios es tan grande que tiene tiempo también para nosotros (...)  Hablar de Dios significa, ante todo tener claro lo que debemos brindar a los hombres y mujeres de nuestro tiempo. No un Dios abstracto, no una hipótesis, sino un Dios concreto, un Dios que existe, que ha entrado en la historia y está presente en la historia, el Dios de Jesucristo como respuesta a la pregunta fundamental del por qué y cómo vivir (...) Hablar de Dios quiere decir dar espacio a Aquél que nos lo hace conocer, que nos revela su rostro de amor; significa expropiar nuestro propio yo, ofreciéndolo a Cristo (...) Para hablar de Dios, tenemos que dejarle espacio en la esperanza de que es Él quien actúa en nuestra debilidad: dejar espacio sin miedo, con sencillez y alegría, en la profunda convicción de que cuanto más lo pongamos en medio, y no a nosotros, más nuestra comunicación será fructífera (...) Hablar de Dios, por lo tanto, significa comprender con la palabra y con la vida que Dios no e...

"Siento que todas las estrellas brillan en mi;  el mundo irrumpe en mi vida, como en una inundación;  todas las flores se abren en mi cuerpo;  la juventud entera de la tierra y de la mar  humea en mi corazón, como un incienso;  y el aliento de todas las cosas hace cantar,  como flautas mis pensamientos" Rabindranath Tagore

foto de l'Anna Bosch S'ha fet tard i la sorra ja ni crema, com els dies que comencen trepidants i que acaben esmorteïts. S'ha fet tard i l'aigua es torna escuma com les hores del matí que se'ns escapen entre els dits S'ha fet tard i les ombres vermelloses han revestit les quimeres i a nosaltres... S'ha fet tard, però no dormiran les ombres per sempre i la tardança és bellesa i demà de nou  tornaran les ones Glòria Vendrell i Balaguer gener del 2013

Catacombes de Priscila Aquests personatges procedents d'Orient no són els últims, sinó els primers de la gran processó d'aquells que, a través de totes les èpoques de la història, saben reconèixer el missatge de l'estrella, saben caminar pels camins indicats per la Sagrada Escriptura i saben trobar, així, a Aquell que és aparentment feble i fràgil, però que en canvi és capaç de donar l'alegria més gran i més profunda al cor de l'home. Benet XVI

https://www.facebook.com/montserratvisita?fref=ts Isaies 9,2-5 El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país tenebrós. Tu, Senyor, els has multiplicat, els has omplert d'una alegria immensa. S'alegren davant teu com la gent a la sega, com els vencedors que es reparteixen el botí. El jou que els afeixugava, la barra que duien a l'espatlla, el garrot del seu opressor, tot ho has trossejat com el dia de Madian. Les botes dels soldats que sotraguejaven la terra i els mantells rebolcats en la sang, tot crema alhora, el foc ho devora. Perquè ens ha nascut un infant, ens ha estat donat un fill que porta a l'espatlla la insígnia de sobirà. Aquest és el seu nom: «Conseller prodigiós», «Déu heroi», «Pare per sempre», «Príncep de pau».

http://www.arteydibujo.com No hi puc fer més : cada any em miro i remiro el pessebre, de dia i de nit. El primer que faig quan em llevo és obrir les llumetes de colors i mirar-me’l amb placidesa. També és l’últim que faig abans d’anar a dormir. Em sento com una nena, com el meu nét quan s’asseu al terra embadalit i contempla cadascuna de les figures i de les escenes. Hi ha alguna cosa que m’enamora. No hi puc fer més. Per més coses que en digui, sempre són més , les que queden per dir, però un tema recurrent en aquest ventall de motius nadalencs, sempre són “ els pastorets”. M’alegra ser com ells : mediocre i petita, amb la vida feta a força de treballs i quotidianitats, anar per feina pel món, pensar en “ les garrofes” i en “ el bestiar”, buscar el caliu del foc per sobreviure, anar tantes vegades com calgui al pou a buscar aigua , perquè se m’acaba i sempre tinc set, cuidar dels meus, viure entre cassoles prop de la llar , sentir la molsa als peus i les estrelles...

Emmanuel : Déu amb nosaltres Emma : amb  Nu : nosaltres  El : Déu Si somric i m’alegro, Emmanuel  si m’aixeco amb el color de la nit que no marxa, Emmanuel  si visc a glopades de felicíssimes petiteses, Emmanuel  si de tant en tant treuen cap les cabòries, Emmanuel  Quan hi som tots, Emmanuel  quan sembla que falta quelcom o algú, Emmanuel  quan el món és gran i no ens hi cap, Emmanuel  quan la vida se’ns fa petita, Emmanuel  Quan tot ho espero, quan tot ho penso,  quan tot ho desitjo, quan tot ho estimo, Emmanuel  quan desespero, quan no se  quan no se que vull, quan res m’agrada, Emmanuel   sempre Emmanuel :  Déu amb nosaltres Glòria Vendrell i Balaguer desembre del 2012

Vaig néixer a ciutat, a Barcelona. De fet mai he viscut a Ordal, perquè quan els pares hi van tornar, jo ja no vivia amb ells. Normalment tots estem arrelats a llocs ben diferents, perquè tots som fills de pare i mare, d’avis i besavis que difícilment són del mateix lloc, però malgrat tot això i amb respecte i tendresa per totes les arrels que no menciono, he de dir que no se per quina raó, que en mi han predominat les arrels de pagès. I em passa que no puc anar a Ordal a veure els pares, sense arribar-me a aquest bosc del Penedès que embolcalla tants records guardats en la memòria. Estimo molt endins , una casa vella i enrunada que en els meus primers anys de vida em va veure arribar moltes vegades. Però no hi vivien solament els meus avis, que eren de cal Llop. També hi vivien els de cal Bitxo, els de ca la Pastora i els de cal Rei. Els meus records es redueixen a un safareig on jugava a firetes amb una nena mes gran que jo, al calaix de fusta de la taula on es gua...