Hi ha coses, que de tan endins que hi són, no saps com explicar-les. Sovint tenen  a veure amb coses viscudes i sentides, amb records que el temps no esborra, amb amors que arrelen amb força. Com més anys passen, i com més les miro, més m'adono de com les estimo.  Encara que un dia, les parets caiguin ,continuarà essent la Casa de sempre, al bell mig de les vinyes, on m'esperaven l'avi i la iaia , les oques  , el safareig amb joguines , el pou, i les tènues llums   del capvespre...  Les olors  del bosc , el sol quan es pon , la remor dels arbres i  les fragàncies de la tardor boletaire,  es passegen pels plecs de la meva pell,  des de fa tants anys,  que han passat a formar part de la meva cambra, secretament oberta.    Glòria Vendrell i Balaguer   Enllaços :  http://gloriavendrellbalaguer.blogspot.com.es/2013/09/la-guerra-civil-la-casa-llarga.html  http://gloriavendrellbalaguer.blogspot.com.es/2012/12/la-memoria-que-us-dec.html