Venbariarismes

Petita i vulnerable  però arrecerada a l'ombra de la pedra  que li dóna la força que a ella li manca.  Fora de temps ,a l’abric d’intempèries i gelades,  però arrelada en la pedra , que tot i que muda, l’abraça.  Temorosa de perdre el poc verd que li resta,  però de totes les pedres que l’envolten,  la seva no li roba el color, com fan altres...  Insignificant i poruga, esquifida i vergonyosa,  però sobre la pedra, bonica i dolça, coratjosa i amable.  Feia molt de temps que somiava ser altra cosa més que molsa,  però ha decidit quedar-se per sempre amb la seva pedra de l’ànima . Glòria Vendrell i Balaguer gener del 2013

La Griselda era la princesa del país del bon menjar. Des de sempre , nens i nenes d’arreu del món anaven a les places del seu país per comprar pa, hortalisses , verdures, carns i peixos, ous, llet, llegums, arrossos , macarrons, fideus, espaguetis  fruites i postres de tota mena. Però va  passar que al costat del seu país   hi va anar a viure el Roderic, que es va fer dir “ el príncep dels menjars més bons” i va construir al seu voltant unes cases de color gris on es feien aliments variats, igual que els del país del bon menjar.... Però tot era de tacte tou i enganxifós i era tan ple de sucre, que al capdavall tot semblava el mateix perquè tenia el mateix gust.... Ves per on que als nens i a les nenes els va agradar molt tot el que el Roderic feia dins les cases de color gris !...  cada cop hi van anar més i més,  i les cases de color gris es van omplir de gom a gom de nens i nenes que escridassaven i es barallaven per acaparar-ho tot. De manera que a poc a poc

Dios es tan grande que tiene tiempo también para nosotros (...)  Hablar de Dios significa, ante todo tener claro lo que debemos brindar a los hombres y mujeres de nuestro tiempo. No un Dios abstracto, no una hipótesis, sino un Dios concreto, un Dios que existe, que ha entrado en la historia y está presente en la historia, el Dios de Jesucristo como respuesta a la pregunta fundamental del por qué y cómo vivir (...) Hablar de Dios quiere decir dar espacio a Aquél que nos lo hace conocer, que nos revela su rostro de amor; significa expropiar nuestro propio yo, ofreciéndolo a Cristo (...) Para hablar de Dios, tenemos que dejarle espacio en la esperanza de que es Él quien actúa en nuestra debilidad: dejar espacio sin miedo, con sencillez y alegría, en la profunda convicción de que cuanto más lo pongamos en medio, y no a nosotros, más nuestra comunicación será fructífera (...) Hablar de Dios, por lo tanto, significa comprender con la palabra y con la vida que Dios no es un

"Siento que todas las estrellas brillan en mi;  el mundo irrumpe en mi vida, como en una inundación;  todas las flores se abren en mi cuerpo;  la juventud entera de la tierra y de la mar  humea en mi corazón, como un incienso;  y el aliento de todas las cosas hace cantar,  como flautas mis pensamientos" Rabindranath Tagore

foto de l'Anna Bosch S'ha fet tard i la sorra ja ni crema, com els dies que comencen trepidants i que acaben esmorteïts. S'ha fet tard i l'aigua es torna escuma com les hores del matí que se'ns escapen entre els dits S'ha fet tard i les ombres vermelloses han revestit les quimeres i a nosaltres... S'ha fet tard, però no dormiran les ombres per sempre i la tardança és bellesa i demà de nou  tornaran les ones Glòria Vendrell i Balaguer gener del 2013

Catacombes de Priscila Aquests personatges procedents d'Orient no són els últims, sinó els primers de la gran processó d'aquells que, a través de totes les èpoques de la història, saben reconèixer el missatge de l'estrella, saben caminar pels camins indicats per la Sagrada Escriptura i saben trobar, així, a Aquell que és aparentment feble i fràgil, però que en canvi és capaç de donar l'alegria més gran i més profunda al cor de l'home. Benet XVI