Tardor al jardí

 Hi ha una casa que és jardí,

que quan arriba la tardor se li assembla

Hi ha un jardí amb fulles que venen de l'estiu
 i que  ara tornen al silenci 

 Hi ha un ull que mira tothora 

i un cel que plora

 Hi ha un jardí de fulles roges

i uns xiprers de roses

Hi ha un jardí de tardor que és

del color de l'olor del món

Hi ha un cel petit que treu cap entre les ombres

i un cel gran que tomba

Hi ha un jardí que pren mil formes

i mil formes que sempre hi són

Hi ha un banc de pedra 

tenyit de verds , vermells i ocres

Hi ha una casa que és jardí

que quan arriba la tardor se li assembla.

Glòria Vendrell i Balaguer

novembre 2012