El llibre de contes en blanc
El dia de Sant Jordi, la Neus li va demanar al seu pare que li comprés un llibre de contes, perquè li havien dit a l’escola que tothom es regalava llibres , el dia de Sant Jordi....
Així que aquella mateixa tarda, el papa i la mama de la Neus, la van anar a buscar a l’escola amb un regal molt ben embolicat:
-mira Neus, és un llibre de contes molt especial. Esperem que t’agradi molt.
Quan va arribar la nit, la Neus estava tan frisosa per llegir el seu llibre de contes, que no va voler que la seva mama o el seu papa, vinguessin, com cada dia a la vora del seu llit, per explicar-li boniques històries i rondalles.... Però quina va ser la seva sorpresa: quan va obrir el llibre, vet aquí que tot eren fulls en blanc.... No hi havia ni una sola lletra, ni cap trist dibuix, ni res de res!!!!!!....... decebuda i enrabiada,va guardar el llibre, ben tancat, dins una caixa sota la cadira, i no va tenir més remei que escoltar un conte, dels molts que cada dia li explicaven els seus papes,, al costat del seu llit......aquell dia va ser el de la “rateta que escombrava l’escaleta”...
L’endemà quan es vestia per tornar a l’escola, es va adonar que la caixa on havia guardat el llibre, era oberta. I quan es disposava a tornar a desar-lo, li va semblar veure-hi alguns dibuixos i algunes lletres..... El va agafar, va seure a la cadira i el va obrir de nou....
Sabeu que hi va trobar? : doncs el mateix conte que la nit anterior li havia explicat el seu papa, escrit amb lletres daurades que es bellugaven. I tal com les anava llegint, anaven apareixent tots els personatges que ella havia imaginat en el seu cap: la rateta, l’escombra, el dineret, el gos, el gat.... etc
No li va explicar mai a ningú el seu secret,i des d’aquell dia, cada matí obria el seu llibre de contes fantàstic i hi trobava la mateixa història que li havien explicat, el seus papes, la nit abans.... Va arribar a ser el millor llibre de contes del món. Era tot ple de contes que mai s’acabaven, perquè cada dia n’hi havia un de nou.
Quan la Neus es va fer gran i va tenir fillets, un dia de Sant Jordi, els va regalar el mateix llibre. I Va passar el mateix que quan ella era petita. I el llibre es va continuar omplint d’històries fascinants, divertides i inacabables....
Nens i nenes : si un dia trobeu un llibre de contes amb els fulls en blanc, no el tireu pas. Digueu-li al pare o a la mare que us expliquin una història i a l’endemà mireu si us ha passat el mateix que li va passar a la Neus quan era petita..... qui ho sap!
Així que aquella mateixa tarda, el papa i la mama de la Neus, la van anar a buscar a l’escola amb un regal molt ben embolicat:
-mira Neus, és un llibre de contes molt especial. Esperem que t’agradi molt.
Quan va arribar la nit, la Neus estava tan frisosa per llegir el seu llibre de contes, que no va voler que la seva mama o el seu papa, vinguessin, com cada dia a la vora del seu llit, per explicar-li boniques històries i rondalles.... Però quina va ser la seva sorpresa: quan va obrir el llibre, vet aquí que tot eren fulls en blanc.... No hi havia ni una sola lletra, ni cap trist dibuix, ni res de res!!!!!!....... decebuda i enrabiada,va guardar el llibre, ben tancat, dins una caixa sota la cadira, i no va tenir més remei que escoltar un conte, dels molts que cada dia li explicaven els seus papes,, al costat del seu llit......aquell dia va ser el de la “rateta que escombrava l’escaleta”...
L’endemà quan es vestia per tornar a l’escola, es va adonar que la caixa on havia guardat el llibre, era oberta. I quan es disposava a tornar a desar-lo, li va semblar veure-hi alguns dibuixos i algunes lletres..... El va agafar, va seure a la cadira i el va obrir de nou....
Sabeu que hi va trobar? : doncs el mateix conte que la nit anterior li havia explicat el seu papa, escrit amb lletres daurades que es bellugaven. I tal com les anava llegint, anaven apareixent tots els personatges que ella havia imaginat en el seu cap: la rateta, l’escombra, el dineret, el gos, el gat.... etc
No li va explicar mai a ningú el seu secret,i des d’aquell dia, cada matí obria el seu llibre de contes fantàstic i hi trobava la mateixa història que li havien explicat, el seus papes, la nit abans.... Va arribar a ser el millor llibre de contes del món. Era tot ple de contes que mai s’acabaven, perquè cada dia n’hi havia un de nou.
Quan la Neus es va fer gran i va tenir fillets, un dia de Sant Jordi, els va regalar el mateix llibre. I Va passar el mateix que quan ella era petita. I el llibre es va continuar omplint d’històries fascinants, divertides i inacabables....
Nens i nenes : si un dia trobeu un llibre de contes amb els fulls en blanc, no el tireu pas. Digueu-li al pare o a la mare que us expliquin una història i a l’endemà mireu si us ha passat el mateix que li va passar a la Neus quan era petita..... qui ho sap!
Glòria Vendrell i Balaguer
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada