Venbariarismes

De nou a Colomers i de nou preciós, sense decebre. Preciós el camí des de Banys de Tredós, preciosa l'arribada al refugi, preciosa la vista del Tuc de Colomers, del Coll, de les Agulles, de la Creu, del Tuc de Ratera, del Sendrosa... preciosos els llacs Major, Redon, Cabidornats, Gargolhes, Manhèra, Cloto de baix i Cloto de dalt, el Mort i tots els altres. Preciosa l'aigua, preciós el sol, preciosa la pedra, preciosa la flor, preciosa la illeta on hem dinat, preciós tot, com tots aquests dies, una sobreabundància espectacular de natura que assossega i il·lumina la vida. Aquesta zona lacustre que és una de les més grans concentracions d'aigua dels Pirineus, és un grandiós amfiteatre natural que es troba a la capçalera de la ribera de l'Aiguamòg, al SE de la Vall d'Aran  i dins del parc nacional d'Aigüestortes. Quan arribàvem al llac Major, veient la paret que el separa de la part més baixa de la vall, he pensat en tantes coses que ens fan por  perquè no veiem que...

L'escarabat baldufer o piloter, merdisser, buiner o boller viu a era Plana de Bagèrgue, és petit i negre, molsut, però destre amb les seves potes, amb les quals remena els excrements que troba. Com tots els seus, és  un expert en treballar i modelar la caca fins a convertir-la en una massa arrodonida, que li serveix per  alimentar-se  o per dipositar-hi els ous. Les seves larves mengen la matèria fecal fins que es fan prou grans per a fer la seva i després se'n van... a fer el mateix En un cicle interminable l'escarabat baldufer  dedica tota la seva vida a fer boles de caca, una al darrere de l'altra, sense parar. Capficat i absort en la seva feina, que ni de bon tros s'adona que és fastigosa i trista, no s'ha adonat mai de la bellesa del seu entorn. La flor margarida ha intentat moltes vegades  que l'escarabat baldufer es capgiri , alci  els ulls amunt, miri el cel, les muntanyes, el riu serpentejant, les altres flors, els ocells que volen, el cel, l'er...

  Quan sortíem d'Unha, tot just el sol despuntava darrere la muntanya. Ens va acompanyar tot el dia, deixant prodigiosament a la vista,  les línies del cel  acaronant els tucs, les piques i les neus dels Pirineus més alts. Amb forces expectatives, tot i que amb algunes petites recances, vam anar fins al port de la Bonaigua, pensant que el sender que sortia d'allà, ens portaria al llac de Saboredo, estalviant el desnivell que hi ha quan s'hi accedeix des de la vall de la Ruda.  Va ser un error d'interpretació, perquè el sender, preciós a rabiar,  ens va dur fins a baix de tot de la vall, però gaudint de la fresca del matí, del paisatge impertorbable de la vall que tant m'estimo, de la rosada en alguns punts gebrada, dels núvols de pol·len que el vent arrencava dels pins, del vol de les rapinyaires, de l'espectacle d'uns voltors esmorzant la seva presa i d'un grup de cabirols que pujava muntanya amunt.  El trajecte va seguir cap al refugi i llacs de Sabore...

 Un conte d'aigua i de roca en un petit racó del Pirineu. 

Al Naut Aran, al peu del Pui d'Unha, Unha és una població que pertany municipalment a Salardú. Dalt d'un turonet encimbellat per la preciosa església romànica de santa Eulàlia del s. XI, té dues vinacoteques, nombrosos restaurants, alguns amb delicioses terrassetes, el Museu de la Neu, una antiga casa senyorial del s. XI, Çò del Brastet, carrers amb flors, cases de pedra perfectament arrenglerades, el molí fariner Era Mòla i una via ferrata per a qui la vulgui, però el millor de tot són les vistes al massís de l'Aneto. Aquest mes de juliol, la seva glacera, que enguany es mostra especialment atapeïda, fa il·lusió de veure-la, tan bonica. Aquestes vacances, Unha serà la nostra casa, però de fet, tornar de nou al Pirineu, és com tornar a casa. Quan em desvetlli,   et contemplaré fins a saciar-me’n.  Salm 17 Glòria Vendrell Balaguer Juliol 2021

Des de l'aparcament de l'Orri al pla de Beret, en un bonic desnivell de 443 m, s'arriba, primer al llac baix de Bacivèr i després al circ de Bacivèr que aixopluga dos llacs solitaris i ferèstecs. Ha estat el primer dia de "muntanya" i la veritat és que després d'un curs intens i amb gairebé gens de temps per caminar, ha sigut agraït, càlid i manyagós... com sempre, però diferent cada cop, és per això que m'enamora tant! En aquesta època de l'any la floració està en el seu punt més alt, la vall d'Aran és més verda que mai i en els cims més alts hi jau la neu, ensenyorint  el paisatge en la línia del cel.  L'aigua barbotejant ens ha acompanyat tot el trajecte i el seu murmuri  ha desvetllat els sentits adormits  i ha apaivagat tant de soroll que portem fora i dins. En cada pedra, en cada flor, en cada racó encisat, en cada espurna de vida trobada, hi he deixat un prec sincer per a mi i per a cadascun de vosaltres. El Senyor, el teu Déu, et porta ...