Venbariarismes

Estem repetint espais que vam fer fa anys amb fills, però aquest cop amb més calma i més complets. Tristaina és un clàssic d'Andorra, però no per clàssic ni per conegut ni perquè sigui la tercera vegada que hi anem, deixa de ser un lloc increïblement bonic. Més encara, quan hi arribem d'hora i quan ens enfilem fins als estanyons més petits on solament hi ha cavalls que pasturen. Més encara si el dia és clar, si en el llom de les aigües , hi dringuen llampadetes de llum que crea el sol al tocar l'aigua, més encara quan el vent bufa i juga amb la remor dels rierols que enllacen cadascun dels llacs, més encara quan podem dinar sota l'ombra d'un pi negre a la vista dels tres llacs a la vegada, més encara quan acabem el dia en un suau passeig de telecadira per pujar al rellotge i mirador solar i gaudir dels cims que ens esperaven i de la Pica que senyoreja sobre tot sense vergonya. Ho deu ser més encara cada 7 d'agost a les 7,37h. quan el sol és visible durant tres m...

Tenia ganes d'anar-hi de fa temps perquè me n'havien parlat molt bé, l'últim que m'ho va dir va ser el nostre fill Lluís, i la veritat és que no m'ha decebut gens ni mica, ans al contrari, ha estat una passada de bonic. Ens feia respecte pujar per les calorades d'aquests dies, però el cel ens ha regalat núvols tota la pujada i un aire més que fresc, que fins i tot ens ha obligat a abrigar-nos una mica.  El sol s'ha acabat imposant quan ja érem dalt, de manera que hem pogut gaudir de les espectaculars vistes, sobretot en el cim i a la baixada. Segons el diccionari una tossa o tossal és una elevació del terreny de no gaire altura i de no gaire pendent, però en aquest cas s'equivoca una mica, perquè és el cim més alt de la Cerdanya, després del Carlit i perquè hem superat un desnivell de quasi 800 m. El que sí  que és cert, és que és fàcil de fer, és una muntanya folrada de verd,  els cavalls hi pasturen amb les seves cries, el terra és agraït de trepitjar,...

Dia de relax, de respirar fons , de contemplar sense pressa , dia de la calma que tantes vegades em falta, dia de descans, de pensar poc però de mirar molt a dins i a fora, sense cap altre propòsit que ser-hi.  Hi ha reservat un lloc de descans per al poble de Déu. Hb 4 Glòria Vendrell Balaguer Juliol 2022

  Hi vam anar fa bastants anys amb la Cristina i els bessons i ens va agradar molt llavors i avui altre cop, sabent però, que el millor no ho hem vist, perquè el més exquisit és al bell mig de la vall, i com que l'accés no és fàcil, per poder veure-la tota es fa necessari fer nit en algun refugi. Fa  dos dies hi vam ser a l'altre extrem, perquè a la vall s'hi accedeix a banda des d'Engolasters  i a l'altra des del Grau Roig.  És una vall d'origen glacial, com moltes, patrimoni de la humanitat, té forma d'U i drena la conca secundària més gran d'Andorra, es poden veure les traces de les glaceres sobre el granit de la zona coneguda com el Roc de l' Estall, el fred intens durant alguns segles va fer que els pocs habitants reculessin i l'abandonessin definitivament, en queden algunes mostres, com les bordes enrunades del costat del refugi  Fontverd, els llogarets d'Entremesaigües i Ramio, la Farga... Com que era d'hora i com que la fresqueta ...

En un paisatge de gran bellesa, sant Joan de l'Erm és l'estació pionera d'esquí de fons a Catalunya. Les pistes arriben a banda i banda ,des de Rubió a Port Ainé. Deu el seu topònim a l'antic santuari que és a més d'una hora des del refugi de la Basseta. El que queda d'ell, a més a més de l'antic hospital que va servir per acollir els viatgers, que a peu o a cavall, transitaven entre el Pallars i l'Alt Urgell, solament és el vestigi del què devia ser, per això n'hi ha un de nou, construït per Isidre Puig Boada , molt a prop del refugi, que entona força bé amb l'entorn. Però dit tot això que serveix per situar-me i perquè m'agrada fer-ho allà on vaig, el més important són les petites troballes que tant m'alegren: un pebràs fresc, el cau d'algun animaló, bolets de fusta, un pi petit, un bocí de molsa arrodonida, un parell de ceps, un tronc d'aquells que em servirien per fer el pessebre, un sender marcat, més bonic que el mirador on...