La Tossa Plana de LLes



Tenia ganes d'anar-hi de fa temps perquè me n'havien parlat molt bé, l'últim que m'ho va dir va ser el nostre fill Lluís, i la veritat és que no m'ha decebut gens ni mica, ans al contrari, ha estat una passada de bonic.

Ens feia respecte pujar per les calorades d'aquests dies, però el cel ens ha regalat núvols tota la pujada i un aire més que fresc, que fins i tot ens ha obligat a abrigar-nos una mica.  El sol s'ha acabat imposant quan ja érem dalt, de manera que hem pogut gaudir de les espectaculars vistes, sobretot en el cim i a la baixada.

Segons el diccionari una tossa o tossal és una elevació del terreny de no gaire altura i de no gaire pendent, però en aquest cas s'equivoca una mica, perquè és el cim més alt de la Cerdanya, després del Carlit i perquè hem superat un desnivell de quasi 800 m. El que sí  que és cert, és que és fàcil de fer, és una muntanya folrada de verd,  els cavalls hi pasturen amb les seves cries, el terra és agraït de trepitjar, flors menudes ho esquitxen tot de colors i les fites i marques grogues fan gairebé impossible perdre el camí.

La panoràmica és única tota l'estona, però cada cop millor ... Quan s'arriba al cim és com si esclatés de cop. Els ulls no donen l'abast i les emocions pròpies de la muntanya s'arrepleguen totes i s'empenyen les unes a les altres per sortir a la vegada. Un cop ordenades i posades al seu lloc, és l'hora de distingir entre pics i piques, llacs, estanys, valls i serralades: el Cadí, el Pedraforca, la Tossa d'Alp, el Moixeró, el Carlit, el Montmalús, la Pica d'Estats, el Peguera, el Monteixo, el Perafita, els llacs de l'Orri, els llacs de Malniu, les valls d'Andorra , la Cerdanya als peus i tot el que em deixo...

Seguint les típiques fites que sempre marquen els camins, he pensat en tants que fins i tot no conec ni en sé res de la seva existència, malgrat que segur que han existit, doncs  que gràcies a ells  que han deixat fites en els camins, avui tinc la possibilitat de trobar-ne i de trobar-me, de ser aquí i de ser qui sóc. Una sola pedra canviada de direcció ho hauria canviat tot. Però no és atzar, ni és la mare Terra, ni és la sàvia naturalesa, és el disseny secret de Déu, que hi era abans que la Tossa i que totes les muntanyes i que ha deixat la seva saviesa aletejant entre nosaltres.

Quan encara era jove, abans de viatjar pertot arreu, ja cercava obertament la saviesa en la meva pregària. Davant el santuari pregava per obtenir-la i continuaré cercant-la fins a la fi. Quan vaig veure que floria, com raïm que madura, el meu cor se’n va alegrar. Aleshores vaig emprendre el bon camí i des de jove he seguit les seves passes. Sir 51















Glòria Vendrell Balaguer
Juliol 2022

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Un conte d'hivern

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Valle de Bujaruelo

Tolerancia i especificitat

Pere

NENS

?????