Venbariarismes

" Y colgué en los verdes sauces la música que llevaba, poniéndola en esperanza de aquello que en ti llevaba. Allí me hirió el amor y el corazón me sacaba " Sant Joan de la Creu Mercedes Milà, doctora en filosofia i llicenciada en psicologia i ciències de l’educació, el passat 23 de juny, durant la clausura d’un curs d’espiritualitat, al institut de Ciències religioses de València, ha dit coses molt interessants, respecte al descans estival . Aquí en deixo una petita mostra: “ Cal promoure - l’espiritualitat del descans- que és summament fecunda per a la persona humana, ja que en el lleure es desvetllen idees i es restaura la capacitat d’estimar i de donar sentit a la vida “ “ El lleure també és la capacitat d’estar atents a la bellesa de les coses” “ El descans ha de produir un efecte restaurador, que no te res a veure amb la mandra, la desgana, el decaïment o la mera distracció. En el descans, l’home celebra el fet d’estar viu i la seva intimitat s...

He aprendido a quitarme de en medio y dejar que la fuerza creadora trabaje a través de mi. He aprendido a mostrarme simplemente ante la página y escribir lo que oigo. Escribir llegó a ser algo así, como escuchar a escondidas, y no tanto como inventar la bomba nuclear.... no tenía que " estar en situación". No necesitaba tomarme la temperatura emocional, para ver si aparecería la inspiración. Simplemente escribía. Sin negociaciones. ¿ Bien ? ¿ Mal? No era asunto mio. Yo no lo estaba haciendo. Al dimitir como autor autoconsciente, escribí con libertad. J.Cameron He trobat aquesta cita i m'ha fet pensar força. D'entrada l'he trobat bellament escrita i això ja diu molt. Vull destacar i fer meves, algunes de les expressions de l'autor: " quitarme de en medio" : Necessitem aquest savi aprenentatge de saber posar-nos al darrera de les coses i no al davant o al mig .Quan estem al mig de la realitat no hi podem veure clar. Si ens posem al centr...

Mi corazón si no te ve, no tiene sosiego, y mi trabajo es como un afán infinito en un fatigoso mar sin playas. El verano ha venido hoy a mi ventana, zumbando y suspirando. Es el tiempo de sentarse quieto frente a ti, el tiempo de cantarte en un ocio mudo y rebosante, la ofrenda de mi vida R. Tagore

"Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa" Act.2,1-2

( Malta) La liberación del corazón humano nos abre y nos lleva al descubrimiento de nuestra común humanidad... Un viaje desde la soledad a un amor que transforma, un amor que crece dentro y a través de la pertenencia... El descubrimiento de nuestra humanidad común, nos libera de las compulsiones egocéntricas y de las heridas internas; es el descubrimiento que finalmente encuentra su realización en el perdón y en el amor a nuestros enemigos. Es el proceso de convertirse en verdaderos seres humanos. J. Vanier

( Malta- Hagar Qim ) Si hay en algún lugar de la tierra, un amante de Dios, siempre estará salvado Juliana de Norwich

( Malta) Hemos hecho a Dios a nuestra imagen en lugar de vernos como imagen de Dios (autor desconegut)

( Malta ) Puede que la vida rebose de experiencias, pero en algún sitio, en lo más profundo de nuestro interior, todos llevamos a cuestas, vayamos a donde vayamos, una enorme y fructífera soledad. E. Hillesum

( Malta ) No somos seres humanos en un viaje espiritual. Somos seres espirituales en un viaje humano. P. Teilhard de Chardin

Passa de tant en tant, però passa, que un dia agafes un llibre, i no és pel que diu, ni per com ho diu, però no el pots deixar... que passi això amb novel.les interesantíssimes, és bastant normal, però que passi amb un llibre que no fa més que dir coses que has sentit dir moltes vegades , encara que sigui de diferents maneres... és tot un triomf! Suposo que això té a veure, en que existeix un llenguatge de l’ànima, que quan aconsegueix fer diana en el que de debò paga la pena, és com si tot el món es parés: es queden a soles, el cor desitjós i la veu de qui estima portentosament. Es tracta d’un amor que solament podem intuir. De fet, quan l’olorem una mica, per mica que sigui, els plecs de la pell s’obren, i fan camins, en els inescrutables i obscurs a vegades, camins de l’ànima. El títol del llibre ja és prou suggerent : “ Esta noche en casa”. En el desgavell de la nostra vida, en les eficàcies del dia a dia, en l’anar i venir, en les presses i en tantes superficialitats, una ...

“Hay que tomar una de estas dos resoluciones: fe o ateísmo. La indiferencia, el libre-pensamiento, las domésticas, alicortas - incredulidad o descreimiento - no son sino varios intentos para demorar la gran decisión, "la apuesta ". J.L Aranguren Però en realitat , apostar per creure , o per dir que Déu no existeix, no deixa de ser , les dues cares de la mateixa moneda. En qualsevol dels dos casos, apel.lem algú que és fora de nosaltres. Però en els dos casos hi ha dos interlocutors : un que parla i l’altre que sovint calla. Però , com que som fills de l’empirisme i estem tan acostumats a les evidències i als absolutismes, ens resulta molt complicat treure conclusions en àmbits diferents. Però , no tenim més remei que pensar a Déu, des de les nostres premisses, i això és el que fem. Però , sortosament, Déu no és com nosaltres, és més que nosaltres, és radicalment diferent de nosaltres, és l’ALTRE, és inabastable, inefable....

D’ençà de tu Tot va ser nou Si mirava a tothora, si m’adormia en un cluc, si somiava a deshora, tu hi eres. Sempre. Des que tu ets tu he après a esperar tantes coses! Des que vaig pensar en tu he deixat enrere tantes noses! Tu ho omplies tot. Sempre Si estimo i espero és per tu Si ploro i anhelo és en tu Si m’alço i m’aixeco és per a tu Si confio i camino és des de tu Tu hi ets Sempre Si un dia no em trobes a punt Si un dia em veus cansada i vençuda Si un dia no dono el que vols I surt allò que jo no voldria, No t’amoïnis per mi,que tot passa Des que tu ets, jo sempre sóc , mare i fill, filla i mare. Glòria Vendrell i Balaguer

Los estoicos dicen : entrad dentro de vosotros mismos; allí es donde encontraréis vuestro descanso; y eso no es verdad. Los otros dicen : salid de vosotros; buscad la verdad en la diversión; y esto no es verdad. La felicidad no está ni dentro ni fuera de nosotros: está en Dios, dentro y fuera de nosotros. (J.L. Aranguren citando a Pascal )

Los trabajadores tienen necesidad de poesía como de pan. Necesidad de que su vida sea una poesía. Ninguna poesía concerniente al pueblo, es auténtica, si no entran en ella, la fatiga y el hambre y la sed que nacen de ella. La religión puede se la fuente de esta poesía. (J.L.Aranguren citando a Simone Weil )

"El cel era blau fosc, i contra aquest blau de tan amunt, s'hi retallaven els terrats de les dues cases de pisos de l'altra banda del carrer, amb les galeries encarades. .. Em semblava que tot el que feia ja ho havia fet, sense que pogués saber, ni on ni quan, com si tot fos plantat i amb arrels, en un temps sense memòria." Mercè Rodoreda