Fades i nans
Una vegada fa molt de temps, quan les fades existien totes plenes de
colors i de llum, un nan petit va voler conèixer un altre món. Però com que era
molt petit i hagués trigat molt en arribar-hi, li va demanar a la fada Miruvina
que el portés sobre una de les seves ales d’or.
Després de viatjar molt de temps de poble en poble, de país en país i
de món en món, cansat i avorrit de veure coses, el nan petit va trobar una fada
petita com ell, que no tenia llum ni colors i que tenia els ulls petits de tant
i tant mirar el cel esperant algú per poder saludar....
Feia milers d’anys que ningú la visitava i de tant esperar, se li
havien assecat les ales i es trobava
sola al mig del no res, molt lluny de cap món possible....
El nan li va dir a la fada Miruvina que tornés a casa, que ell es
quedaria a fer una mica de companyia a la fada petita. I la Miruvina se’n va
anar amb un cop d’ales d’or, tot deixant una àurea de llum daurada.
La fada petita i el nan van anar
a viure sobre un estel, es van fer tan amics i es van explicar tantes coses que
no es van adonar de tot el temps que havien passat junts . Primer van ser hores,
però després dies i anys...
I va passar que un dia, quan l’univers es va tornar d’un groc brillant,
va tornar la Miruvina amb un altre nan petit que també volia conèixer món i el
va deixar ben a prop d’ells, sobre un estel de maragdes, on hi seia una
altra fadeta menuda , d’ulls petits.
Quan la Miruvina va tornar a marxar, els dos nans i les dues fadetes es
van mirar d’estel a estel i van estar
contents de saludar-se, i de ser allà i de poder explicar-se coses i del món
que van deixar i del que ara tenien, però sobretot eren contents de ser nans i fadetes
perquè podien comptar sempre amb la Miruvina, que a un sol desig, venia a corre
cuita amb un cop d’ales d’or, deixant arreu
una preciosa àurea de llum.
A poc a poc, tot es va omplir de
bonics estels on hi vivien els nans que
anava portant la Miruvina, amb les fades
petites que ja tornaven a tenir els ulls ben grans.
Glòria Vendrell i Balaguer
Juliol 2012
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada