Les quatre estacions

Rebusco i remiro entre les fotografies que tinc i em costa d'escollir-ne una entre mil. Algunes són meves  i altres són les que vaig arreplegant perquè m'agraden. I el cas és que si m'ha costat triar-ne una de cada, és perquè totes les trobo boniques.

Aparentment tot sempre és igual :  arriba la primavera pletòrica, segueix l'estiu ardent, continua la tardor sinuosa i acaba el fred hivern... però això és el que sembla perquè en realitat en hi ha prou amb una estona  perdent-se entre fotos de flors, de muntanyes, de fulles marronoses, de bolets i de neus blanques, per adonar-se de que sempre hi ha un tret distintiu, un detall inadvertit, una olor quasi impercebtible, una cara oculta, un desig furtiu...

I el millor de tot : quan creus que una fotografia és insuperable, n'arriba una altra de millor!... Així és la vida, una sorpresa continua, un camí, un desig que creix i que no defrauda. 

Hi ha a qui no li sembla que les coses siguin així, però si una tarda d'aquelles en que la pressa no ofega, pot perdre's entre les discretes foteses que viuen dins i fora nostre, potser canviarà d'idea.

Arribar finalment a la conclusió de que són boniques totes les fotografies del cicle natural , igual que ho són  totes les "fotografies"  de la vida, trobo que és el millor que ens pot passar,especialment quan sabem que la més bonica és sempre la que està per arribar. No perdem res per intentar-ho.

Glòria Vendrell i Balaguer
juny del 2014

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa