Venbariarismes

A Tredòs hi vivia una bruixeta bona. Era amiga dels ossos i de l'àguila de pedra i fusta  que sempre estaven prop del riu. Sovint jugaven llançant-se per la cascada, després pujaven fins a l'ermita i tornaven a baixar fins al punt on es trobaven l'Aiguamòg i la Garona. Tot era gatzara i riures. Va ser així fins que  hi va anar a viure la bruixa vella de l'Aran. Aquella no tenia mai ganes de jugar, ans al contrari, va construir una garjola, on diuen que hi tancava els nens per menjar-se'ls després que estiguessin ben grassos, com en el conte de Hansel i Gretel.  La bruixeta petita va témer per la seva contrada i pel seu nom... ella també era una bruixa, però una bruixa bona i no podia permetre que ningú pertorbés el seu petit racó de la vall. Va utilitzar  els poders que li havia donat l'arriu i el bosc, va entrar dins els somnis dels habitants de Tredòs i els va convèncer de construir un camí bonic, prop de l'aigua que era amiga seva, un camí ombrívol i fres...

De nou a Colomers i de nou preciós, sense decebre. Preciós el camí des de Banys de Tredós, preciosa l'arribada al refugi, preciosa la vista del Tuc de Colomers, del Coll, de les Agulles, de la Creu, del Tuc de Ratera, del Sendrosa... preciosos els llacs Major, Redon, Cabidornats, Gargolhes, Manhèra, Cloto de baix i Cloto de dalt, el Mort i tots els altres. Preciosa l'aigua, preciós el sol, preciosa la pedra, preciosa la flor, preciosa la illeta on hem dinat, preciós tot, com tots aquests dies, una sobreabundància espectacular de natura que assossega i il·lumina la vida. Aquesta zona lacustre que és una de les més grans concentracions d'aigua dels Pirineus, és un grandiós amfiteatre natural que es troba a la capçalera de la ribera de l'Aiguamòg, al SE de la Vall d'Aran  i dins del parc nacional d'Aigüestortes. Quan arribàvem al llac Major, veient la paret que el separa de la part més baixa de la vall, he pensat en tantes coses que ens fan por  perquè no veiem que...

L'escarabat baldufer o piloter, merdisser, buiner o boller viu a era Plana de Bagèrgue, és petit i negre, molsut, però destre amb les seves potes, amb les quals remena els excrements que troba. Com tots els seus, és  un expert en treballar i modelar la caca fins a convertir-la en una massa arrodonida, que li serveix per  alimentar-se  o per dipositar-hi els ous. Les seves larves mengen la matèria fecal fins que es fan prou grans per a fer la seva i després se'n van... a fer el mateix En un cicle interminable l'escarabat baldufer  dedica tota la seva vida a fer boles de caca, una al darrere de l'altra, sense parar. Capficat i absort en la seva feina, que ni de bon tros s'adona que és fastigosa i trista, no s'ha adonat mai de la bellesa del seu entorn. La flor margarida ha intentat moltes vegades  que l'escarabat baldufer es capgiri , alci  els ulls amunt, miri el cel, les muntanyes, el riu serpentejant, les altres flors, els ocells que volen, el cel, l'er...

  Quan sortíem d'Unha, tot just el sol despuntava darrere la muntanya. Ens va acompanyar tot el dia, deixant prodigiosament a la vista,  les línies del cel  acaronant els tucs, les piques i les neus dels Pirineus més alts. Amb forces expectatives, tot i que amb algunes petites recances, vam anar fins al port de la Bonaigua, pensant que el sender que sortia d'allà, ens portaria al llac de Saboredo, estalviant el desnivell que hi ha quan s'hi accedeix des de la vall de la Ruda.  Va ser un error d'interpretació, perquè el sender, preciós a rabiar,  ens va dur fins a baix de tot de la vall, però gaudint de la fresca del matí, del paisatge impertorbable de la vall que tant m'estimo, de la rosada en alguns punts gebrada, dels núvols de pol·len que el vent arrencava dels pins, del vol de les rapinyaires, de l'espectacle d'uns voltors esmorzant la seva presa i d'un grup de cabirols que pujava muntanya amunt.  El trajecte va seguir cap al refugi i llacs de Sabore...