Ria de Arousa: Vilagarcía de Arousa, isla de Arousa, Cambados
La ria d'Arousa és la més gran de Galícia. Avui hi hem tret cap i ha estat molt aprofitat i rabiosament bonic: la vista de les "bateas" arrenglerades pel cultiu de musclus, ostres i vieires, i de petits vaixells entaforats als ports, l'esplèndid mirador de Lobeira, el faro do punta Cabalo i el seu xiringuito, Cambados, bressol de l'Albariño, ja que en els ceps del pazo de Fefiñáns es va conrear per primera vegada el famós ví blanc, (tampoc han faltat uns bons musclus a la plaça), el monte da Pastora, amb l'altre mirador, l'ermita i les ruïnes de l'església de santa Mariña.
Però sense cap mena de dubte, el millor de tot ha estat ser a prop del mar en qualsevol de les seves formes, des dels miradors, des del cotxe, des dels ponts, des dels ports o des del seu mateix costat, en el far i a les roques.
Jo que no soc gaire de banyar-me a la platja, però que sí m'agrada el mar, m'adono que aquests indrets de l'Atlàntic són idonis per a mi: la grandària de l'aigua marina, camins per passejar-hi veient illes i illetes, rocam arreu, platges netes, i l'olor, l'olor de mar salada que tant sedueix...
Les ries de Galícia són una peculiaritat, diuen que són endinsaments en la costa, valls fluvials que el mar va conquerir. Hi vaig estar fa molts anys, molts... gairebé no ho recordava, de manera que tornar-hi ha estat un molt bon regal per als sentits, un endinsament, però en aquest cas, no a la costa, sinó sota la capa de pell més fonda.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada