Venbariarismes

A la Conxita teixidora i al Tonet blanquer els havien posat dins del Museu, "per fer-los més bonics" deien... però ni a ells ni  als seus fills, els gegantins bessons Pia i Tomeu no els agradava gens ni mica ser allà.  El lloc era bonic i estava ben cuidat, de tant en tant venia algú a mirar-los , a treure'ls la pols, a comprovar si els faltava alguna cosa.... però trobaven tant a faltar els pocs dies a l'any que sortien i ballaven al so de les gralles! ... quan passava això, tot i que sabien que algú els conduïa d'incògnit, eren tan feliços i es sentien tan grans!.... la grandesa no els venia pas pel fet de ser gegants, els venia per poder sentir-se lliures i estimats ... Als capgrossos tampoc els agradava ser allà. Amb delit  esperaven i miraven   amb els ulls ben grans, el dia que la porta s'obrís per alliberar-los. L'artista que els va pensar, no els havia imaginat de cap manera especial ( això va ser cosa de la gent al cap dels...

Papa Benet XVI. Audiència general del dimecres 31-8-11 En este periodo he recordado muchas veces la necesidad de todo cristiano de encontrar tiempo para Dios, a través de la oración, en medio de las muchas ocupaciones de nuestra jornada. El Señor mismo nos ofrece muchas ocasiones para que nos acordemos de Él. Hoy quisiera detenerme brevemente en uno de estos medios que nos pueden conducir a Dios y ser, también, una ayuda para encontrarnos con Él: es la vía de las expresiones artísticas, parte de esta “via pulchritudinis” -“vía de la belleza”- de la que he hablado tantas veces y que el hombre debería recuperar en su significado más profundo. Quizás os ha sucedido que ante una escultura, un cuadro, o algunos versos de poesía o una pieza musical, sentís una íntima emoción, una sensación de alegría, percibís claramente que frente a vosotros no hay solamente materia, un trozo de mármol o de bronce, un lienzo pintado, un conjunto de letras o un cúmulo de sonidos, sino algo más...