Venbariarismes

Els últims tres anys de la meva vida han transcorregut entre el Baix Llobregat i el Bages. Manresa ha passat a ser una mica casa meva. I ara que arriba l'adeu, no puc marxar com si res, no puc marxar sense agrair tantes coses, fins i tot les que m'han fet patir. No puc passar per alt tant treball, tantes emocions, tant esforç, tanta son, tant de tren, tants companys ,tants alumnes entranyables, tants cafès a la cantina, tant de fred, tantes fotocòpies, tant de tant… A la vida hom mai no acaba d'aprendre-ho tot, mai no acaba de saber-ho tot, mai no acaba de comprendre-ho tot, però el que sí que hom pot, és agrair-ho tot. Gràcies      Glòria Vendrell Balaguer Profe al Pius de religió, socials, castellà, català, aula acollida, cultura i valors i coordinació d'absentisme.

Ja fa dies que veig aquests cartells a les andanes del tren i igual que em va passar l'altre dia amb la campanya de l'estalvi de l'aigua, m'ha tornat a remoure el que fa molts anys que vaig dient. No em puc oblidar de quan van començar a obrir alguns comerços en diumenge, en nom d'un suposat millor servei a la ciutadania, defensant que en tot cas sempre seria voluntari i que estaria remunerat especialment. Això es deia així, ho dic pels que no ho recorden i pels que no hi eren. Com tantes coses que es diuen i es prometen no m'ho vaig creure i tal com imaginava, ha acabat sent una obligació, especialment quan el petit comerç vol sobreviure i quan els treballadors han acabat acceptant treballar les festes per tal de no perdre la feina. Entenc que en el món de la sanitat i de la cura social hi ha treballs que han de ser-hi sempre, això sempre ha estat així!, però altra cosa és el lamentable i indigne culte que estem fent a la ciutat de consum. No som més lliures...

Aquest matí a l'andana de l'estació del tren he vist aquest cartell i no m'ha deixat indiferent. Per una banda m'ha fet gràcia "ah no?- he pensat- jo em pensava que sí".  Per altra banda m'ha molestat que se'm prengui per idiota, perquè està ben clar que l'aigua cau del cel. I com a última cosa, però la més important, ha estat constatar quina sort que tinc de saber que tot em vé del cel! Glòria Vendrell Balaguer  Juny de 2023