Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Ordal

El caminet

Imatge
El caminet que et portava et retornarà S'insinua molt fràgil malgrat la primavera d'avui L'has recorregut a pams antuvi i ara Ha estat teu des de sempre i no et serà fàcil oblidar-lo Per més lluny que vagis, el caminet que et portava et retornarà a les olors i les aromes que l'alè esmorteït del vent guarda en la seva pell més pregona Glòria Vendrell Balaguer abril de 2020

Nen i iaia

Imatge
-On són iaia les flors? -al teu voltant, tot és ple de flors -per què són totes iguals iaia? -si t'hi fixes no n'hi ha cap d'igual -les agafem iaia? -són més boniques on són, així sempre que volguem les podrem venir a contemplar -però si les portem a casa també les podem veure iaia! -però la seva bellesa dura menys temps El nen camina entre les flors i la iaia l'observa . Ell també és bonic com les flors encara que no ho sàpiga, també és únic entre totes les belleses, tampoc se'l pot agafar ni aprehendre'l,  ni escurçar la seva innocència... - iaia , aquesta flor és vermella! -és una rosella, no la toquis que la faràs malbé El nen i la iaia caminen de la ma i ningú gosa fer malbé la tarda. Glòria Vendrell i Balaguer juny del 2016

Les estovalles de la iaia

Imatge
Rosa Gallart Julià ´ L'altre dia mentre planxava unes estovalles que eren de la meva iaia Roseta i que tot just acabo de recuperar, em sentia orgullosa per la feina feta netejant-les de les grogors del pas del temps i lliurant-les dels forats inevitables per l'ús i les rentades. Em semblava tocar quelcom sagrat. Sagrat perquè pertany a la memòria dels que m'han precedit i això sempre és  inefable. Si les estovalles  eren de la iaia que va néixer el 1900 i pensant que deurien formar part del seu aixovar de núvia, doncs era fàcil pensar que el que tenia sota els vapors de la planxa era un tros de lli més que centenari.  L'arqueologia oficial gaudeix amb les troballes històriques de grans mires. La meva petita arqueologia no te pretensions universals, però goso dir que em va embargar una emoció semblant a la que he sentit tantes vegades quan he visitat monuments o ruïnes de prestigi i reconeixement  internacional. Tinc altres coses de la iaia que conser...

La memòria que us dec

Imatge
Vaig néixer a ciutat, a Barcelona. De fet mai he viscut a Ordal, perquè quan els pares hi van tornar, jo ja no vivia amb ells. Normalment tots estem arrelats a llocs ben diferents, perquè tots som fills de pare i mare, d’avis i besavis que difícilment són del mateix lloc, però malgrat tot això i amb respecte i tendresa per totes les arrels que no menciono, he de dir que no se per quina raó, que en mi han predominat les arrels de pagès. I em passa que no puc anar a Ordal a veure els pares, sense arribar-me a aquest bosc del Penedès que embolcalla tants records guardats en la memòria. Estimo molt endins , una casa vella i enrunada que en els meus primers anys de vida em va veure arribar moltes vegades. Però no hi vivien solament els meus avis, que eren de cal Llop. També hi vivien els de cal Bitxo, els de ca la Pastora i els de cal Rei. Els meus records es redueixen a un safareig on jugava a firetes amb una nena mes gran que jo, al calaix de fusta de la taula on es gua...

Estiu selecte

Imatge
NARCÍS COMADIRA: Res del món no existeix fora d'això, fora d'aquesta lentitud aparent           amb què se'n van les coses GABRIEL FERRATER : Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja frenètica d'agost,  l'agut salt de llebrer  que fa l'aroma  dels lilàs a l'abril,  els braços fins.... Diré el que em fuig.  No diré res de mi. MIQUEL MARTÍ POL: Voldria tenir un llagut i una casa a la muntanya; poder encendre un flam al vent i un altre flam a la calma; Voldria ser tan divers, tan lliure i divers com l'aire, conèixer tots els camins i jeure en totes les cales.                    JORDI SARSANEDAS: Aquella felicitat, i la ferida. Aquest goig assassinat, per sempre més ferida. I el goig tan alt, encara i encara. GUERAU DE LIOST : Al punt de mitja nit l'espai s'omplí de bruixes. Són llurs pupil.les xiques, ...