El Montgrony
Hi havíem anat fa bastants anys, molts per a ser sincera. Feia temps també que teníem ganes de tornar-hi, però com que han estat un parell d'anys de remodelacions, entre això i el temps de còvid... Però bé, el cas és que finalment hi hem tornat. Ha estat preciós recordar la masia, el seu porxo, els arcs folrats d'enfiladisses, la paret rocallosa, les escales llegendàries del comte Arnau, la petita ermita, la vista de Gombrèn, el pla de dalt amb l'església romànica de sant Pere, el "Mal pas", la font i el refugi de les Planelles, el camí de l'avenc de sant Ou i sobretot la vista del Pedraforca, que fins i tot entre núvols tèrbols, produeix una sensació difícil d'explicar. Després de la llarga sequera , ha estat quasi un prodigi gaudir de tanta aigua, de les argelagues en plena esplendor, de l'exquisidesa dels narcisos, de tanta exuberància de flors i de fullatge, de tanta ufanor… quasi prodigiosa també la visita de la guineu, que sense por s'ha a...