L'absència
Del llibre de Josep Otón: " Simone Weil : El silenci de Déu " Una mistagògia ( pedagogia del misteri) Déu només pot ser present en la creació en forma d’absència. Déu travessa la infinita espessor del temps i de l’espai per arribar a l’ésser humà i seduir-lo. Si ell es deixa arrencar, encara que només sigui un instant , el seu consentiment, aleshores Déu el conquereix. Però un cop l’ha convertit en quelcom plenament seu, l’abandona. El deixa completament sol. I és en aquest moment que li toca a l’individu creuar a les palpentes, la infinita espessor del temps i l’espai per cercar Aquell a qui estima. D’aquesta manera, fa en sentit invers, el mateix trajecte que Déu va fer per arribar fins a ell. I aquest viatge és en el pesament weilià, la creu. “ Us convé que jo me’n vagi” ( Jn 16,7). Simone Weil interpreta aquesta frase considerant que la presència de L’absència de Déu implica una distància, una separació que permet el discerniment, és a dir, la comprovació de l...