Venbariarismes

http://miquelrais.blogspot.com.es Veritat ve de la paraula grega "alezeia " (  aleqeia )  , que prové de "lezeios " (   leqeio s )  que vol dir " llum". Com que "a" és una partícula privativa, vol dir que " alezeia" significa la llum no desvetllada, oculta... de tot plegat és fàcil deduir que la veritat cal ser buscada, ja que a primera vista no és fàcilment perceptible. És potser per això que Gadamer va afirmar que " : “No filosofem perquè estem en possessió de la veritat absoluta, sinó al contrari : justament perquè ella ens falta”. Però la recerca de la veritat, no és una recerca intel·lectual, tot i que també pot ser-ho, sinó que és una recerca existencial. Cal "llençar-se"  cap a la Veritat, ja que quan ens llencem cap a ella, deixem enrere tots els nostres prejudicis i el nostre bagatge acumulat. ( retalls d'Hermenèutica ) Glòria Vendrell i Balaguer

Passa de tant en tant, però passa, que un dia agafes un llibre, i no és pel que diu, ni per com ho diu, però no el pots deixar... que passi això amb novel.les interesantíssimes, és bastant normal, però que passi amb un llibre que no fa més que dir coses que has sentit dir moltes vegades , encara que sigui de diferents maneres... és tot un triomf! Suposo que això té a veure, en que existeix un llenguatge de l’ànima, que quan aconsegueix fer diana en el que de debò paga la pena, és com si tot el món es parés: es queden a soles, el cor desitjós i la veu de qui estima portentosament. Es tracta d’un amor que solament podem intuir. De fet, quan l’olorem una mica, per mica que sigui, els plecs de la pell s’obren, i fan camins, en els inescrutables i obscurs a vegades, camins de l’ànima. El títol del llibre ja és prou suggerent : “ Esta noche en casa”. En el desgavell de la nostra vida, en les eficàcies del dia a dia, en l’anar i venir, en les presses i en tantes superficialitats, una ...

Sempre i en qualsevol cas, ningú camina sense saber d'on ve i on va A la muntanya , tots els que caminen aquí i allà, no ho fan pas sense sentit. Fins i tot, si caminen en cercles, és ben bé perquè ho volen fer, i també en aquest cas, obeeix a una raó predeterminada i volguda. Tothom té prou clar on ha començat a caminar i on vol anar. A la Cerdanya francesa, fent una travessa pels llacs del Carlit, ens creuàvem amb persones de totes les edats, que tenien destins ben diferents: uns volien pujar el Carlit, altres farien nit i continuarien fins el Puigpedrós, altres anaven del llac de la Matemala fins el de la Bullosa etc. Cadascuna de les persones sabia ben bé d’on venia : uns del refugi, altres de Font Romeu, altres de Mont-Lluís, altres havien arribat aquell mateix dia en cotxe etc. El mateix hauria de passar a la vida. Crec que el drama més gran de l’ésser humà és precisament, no saber ni d’on prové ni quin és el seu destí. Caminar per la vida fent tombs i sense se...

La palabra de Dios es palabra secreta. Áquel que no ha oido esta palabra, aún cuando manifiesta su adhesión a todos los dogmas enseñados por la Iglesia, no está en contacto con la verdad. SIMONE WEIL