Venbariarismes

Una nit que els arbres nus de fulles es batien amb el vent que enfurismat volia emportar-se'n del bosc tants com pogués, vet aquí que una pedra petita, un codolet, va demanar aixopluc a les pedres grans, perquè tenia por que el vent també a ella se l'endugués. Com que les pedres no temien el vent perquè li podien plantar cara amb la seva rigidesa construïda a còpia de temps i temps, ni tan sols es van immutar per la demanda del còdol petit que somicava als seus peus. Els arbres, de mena més sensibles, perquè són vulnerables al fred i a moltes altres coses, li van oferir un llit de fulles on poder amagar-se del vent, de manera que sense pensar-s'ho gaire, va acceptar la invitació.  Pel cansament i la por acumulada, esgotada i sense esma per res més, va dormir i dormir sota les fulles caigudes, malgrat la basarda del fred que les va gelar al matí. Potser castigades per la seva indiferència, la gent de la contrada deia que les pedres grosses es planyien de nit en nit i que els...

Ara que ja s'han acabat les festes de Nadal, solament puc donar gràcies, perquè han sigut molts regals dins del "Regal", i al bell mig, una estada petita al santuari de la Salut a la Garrotxa, amb bon menjar, amb passejades enyorades per l'entorn tan bonic, amb olor de muntanya, amb llit de fulles als camins, gebre de bon matí, amb sol aclucant-se sobre les valls d'Hòstoles i d'en Bas, amb vistes panoràmiques delicioses, amb caliu de llar de foc, amb cops d'ull a Hostalets d'en Bas i a Castellfollit de la Roca... i amb pregària al santuari, d'aquella que ve de gust, d'aquella que eixampla per dins, d'aquella que et fa present a tots, especialment quan és tota plena de petits textos que fan pensar. Gràcies! Glòria Vendrell Balaguer Gener 2023

La mateixa llum per als dos La mateixa llum que ens emociona i ens guia La mateixa llum on mirar sempre La mateixa llum onsevulla que anem  La mateixa llum que tot ho il·lumina Que la llum d'aquest matí nítid i clar sigui també llum en els vespres estranys i foscos Que no ens faltin mai els ulls per contemplar-la! Glòria Vendrell Balaguer Estany del Coll Gener 2023

Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa Coh 3,1 Si et trobava pel carrer, et besaria, i ningú no m’ho podria retreure. Ct 8,1 A la cruïlla dels camins, es planta Pr. 8,2 Per a mi ets penyal i plaça forta encamina’m, guia’m per amor del teu nom, Slm 31,4 Des d’ara faig de tu una plaça forta, una columna de ferro, una muralla de bronze Jer 1,18 L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Mt 2,10 Llavors l’estrella que havien vist sortir a l’Orient començà a avançar davant d’ells,  fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant Mt 2,9 Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora Lc 2,16

  Els tres Reis Mags, en realitat no eren reis ni eren mags. Eren savis, probablement astròlegs i sacerdots del zoroastrisme. "Magauno" era el nom dels sacerdots del zoroastrisme en els seus orígens iranís. Els grecs van considerar  Zarathustra, com l'inventor de l'astrologia i de la màgia com a tal. Aquesta  derivació de la paraula, ha fet que el concepte arribés fins a nosaltres amb l'afegit de "màgics", que ja ens va bé per a tot el bonic misteri que els envolta.   Segons la Dra. Cayetana H. Jhonson, l'any 1614 Kepler ja va treballar sobre el cel de Betlem del s. I. i sabem que es va produir l'alienació de dos planetes, Saturn i Júpiter. Segons una creença compartida per moltes cultures, quan això es produïa suposava el naixement d'algú molt i molt important, Fent calendaris comparats, l'arqueoastronomia diu que a la Xina es va detectar que alguna cosa important s'estava produint en el cel. S'han trobat  similituds en calendari...