Venbariarismes

El romànic sempre és una grata sorpresa, en aquest cas el de Vilalleons que no coneixia i el de santa Eugènia de Berga que sí que esperava, però que no coneixia. El tema és recurrent perquè entre altres coses, acaba de sortir a la venda el llibre del Joan Pau «Amb ulls de romànic». No sé si tinc ulls de romànic o no, però sí que sé, que no sé que té que m'enamora, m'extasia, m'embadaleix, m'inspira, em fa sentir bé, m'arrela a la terra i em fa una mica més comprensible la fe de la història. I em passa això, tant si és una joia coneguda, com el romànic llombard de santa Eugènia de Berga, com si és una troballa inesperada, com el romànic atàvic de Vilalleons, envoltant de silenci i encisat per les olors i les boires matineres. Amb raó diu el meu fill en el seu llibre que tot comença amb uns ulls ben oberts, ben esbatanats, que per encetar viatges, aventures i llibres, convé ser tot ulls, com els serafins multialats del romànic o l'al.lucinant anyell de Déu, amb le...

De nou en temps de Nadal, hi ha petites i sobtades sortides que fan més bonica la vida, la de cada dia i la que s'escriu amb majúscules. Aquesta d'avui ha estat la del santuari del Puig de l'Agulla, que tot i pertànyer a les Guilleries, sembla més Osona que no pas altra cosa. De fet, és un balcó a la Plana de Vic, a la silueta imponent del Collsacabra i a les allunyades crestes pirinenques del Ripollès i del Berguedà, ara nevades. Situat municipalment a sant Julià de Villatorta, però en realitat diria que més a prop de Vilalleons, com en tantes altres contrades, és el lloc de la troballa d'una imatge de la marededeu, segons una llegenda del s.XV, per part de l'ermità Ramon Ferrer. L'ermita va ser destruïda per les tropes franceses el 1654, reconstruïda de nou va tornar a patir danys significatius durant la Guerra Civil Espanyola. Actualment, el santuari que és al costat d'una antiga font que suggereix calma de la bona, continua sent lloc de pelegrinatge, de ...

En el camí boscós de Vilalleons al santuari de Puig de l'Agulla, m'ha sorprès veure tants i tants bolets de soca, adherits als troncs dels arbres vius, però també als troncs morts i abandonats al terra humit. Crec que mai havia vist una concentració tan gran d'aquests ganoderma lucidum i també d'altres. Són realment bonics i sorprenents.  Són bolets que poden viure parasitàriament en el tronc viu, alimentant-se dels nutrients que extreuen de l'arbre en què viuen. Però el que em crida més l'atenció, és la necessària i important funció que realitzen els bolets sapròfits, els quals, alimentant-se de la fusta morta, retornen al medi natural els nutrients que hi ha en el tronc i a les arrels dels arbres que han mort, en un cicle interminable de mort i vida. De nou i com sempre, la natura ens alliçona: 1. Tota vida és digna, fins i tot quan aparentment no ho és, perquè sempre dona fruits, potser no els esperats, però fruits sempre.  2. Quan sembla que la vida està aca...