Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2010

Mare

Imatge
D’ençà de tu Tot va ser nou Si mirava a tothora, si m’adormia en un cluc, si somiava a deshora, tu hi eres. Sempre. Des que tu ets tu he après a esperar tantes coses! Des que vaig pensar en tu he deixat enrere tantes noses! Tu ho omplies tot. Sempre Si estimo i espero és per tu Si ploro i anhelo és en tu Si m’alço i m’aixeco és per a tu Si confio i camino és des de tu Tu hi ets Sempre Si un dia no em trobes a punt Si un dia em veus cansada i vençuda Si un dia no dono el que vols I surt allò que jo no voldria, No t’amoïnis per mi,que tot passa Des que tu ets, jo sempre sóc , mare i fill, filla i mare. Glòria Vendrell i Balaguer

Dentro y fuera

Imatge
Los estoicos dicen : entrad dentro de vosotros mismos; allí es donde encontraréis vuestro descanso; y eso no es verdad. Los otros dicen : salid de vosotros; buscad la verdad en la diversión; y esto no es verdad. La felicidad no está ni dentro ni fuera de nosotros: está en Dios, dentro y fuera de nosotros. (J.L. Aranguren citando a Pascal )

Trabajo y Poesía

Imatge
Los trabajadores tienen necesidad de poesía como de pan. Necesidad de que su vida sea una poesía. Ninguna poesía concerniente al pueblo, es auténtica, si no entran en ella, la fatiga y el hambre y la sed que nacen de ella. La religión puede se la fuente de esta poesía. (J.L.Aranguren citando a Simone Weil )

Pasqua, colors i perfums

Imatge

En un temps

Imatge
"El cel era blau fosc, i contra aquest blau de tan amunt, s'hi retallaven els terrats de les dues cases de pisos de l'altra banda del carrer, amb les galeries encarades. .. Em semblava que tot el que feia ja ho havia fet, sense que pogués saber, ni on ni quan, com si tot fos plantat i amb arrels, en un temps sense memòria." Mercè Rodoreda

Imatge
" Tú me has traido amigos que no conocía. Tú me has hecho sitio en casas que me eran extrañas. Tú me has acercado a lo distante y me has hermanado con lo desconocido" R.TAGORE

Bella monotonia

Imatge
"Solo una cosa hace soportable la monotonía: una luz de eternidad , la belleza" SIMONE WEIL Afegeix-hi un peu de foto Catedral de Toledo " Me gustaría que vieras todos los días, cosas tan hermosas, tú y todos losque son capaces de gozar con lo que es bello. Por suerte, el cielo es bello en todas partes " SIMONE WEIL

11-M

Imatge
" La desdicha del mundo entró en mi alma" Simone Weil

M'agradaria

Imatge
" Me gustaría que vieras todos los días, cosas tan hermosas, tú y todos los que son capaces de gozar con lo que es bello. Por suerte, el cielo es bello en todas partes " SIMONE WEIL

La Naturalesa també és paraula

Imatge
La contemplació de la natura, en totes les seves cares i en tots els seus aspectes, és una de les coses que més ens acosta, secreta e íntimament a Déu. El paisatge solament està en la mirada de qui contempla. Per dir-ho d’alguna manera, objectivament parlant, la natura solament és una acumulació de coses més o menys disposades amb gràcia, però l’apreciació de l’harmonia i de la bellesa està solament en l’ull expectant . La natura ens pot sorprendre, quan no ho esperàvem, però també la podem fer més bella, en relació a la nostra predisposició. La nostra realitat- el món, ens pot semblar un lloc inhòspit i estrany, si solament el mirem amb els nostres ulls, però pot ser el lloc d’aixopluc de l’amor de Déu, si el mirem amb els ulls de la fe. L’Esperit Sant revesteix amb la seva saviesa, tant la creació, com l’ésser humà, com les coses creades pels homes i les dones, com els estatges més interiors de l’ànima. Certament, tot és Paraula. Tot ens parla de Déu. Jugava per

Humilitat

Imatge
Davant de les pedres d'una tartera, solament ens queda la humilitat: el món ja hi era abans que nosaltres. Al peu del massís del Mont Perdut, sota la seva glacera, una immensa tartera sembla que toqui el cel. Quan la creues, a poc a poc , pots adonar-te de la seriositat de les pedres, posades allà, des de fa milers d’anys, estàtiques , inalterables, silencioses i espectadores del pas del temps i de la història. Quan contemplem la nostra vida petita, ficada en les coordenades diminutes de la nostra existència, perdem de vista que el món és molt més que nosaltres i que la història va més enllà del que nosaltres pensem. No som pas el centre de l’univers, malgrat ens ho sembli a vegades. Quan miro el cel que han creat les teves mans, la lluna i els estels que hi has posat,  jo dic:  Què és l'home, perquè te'n recordis? Què és un mortal, perquè el tinguis present?» Salm 8,5  Déu meu, com podria ponderar els teus designis? Com podria comptar-los d'un

Providència

Imatge
La vida dels ocells és un regal Siguin menuts, o grans, de colors vistosos o un simple pardal, transmeten la frescor de la providència de Déu. Suggereixen llibertat, amplitud de cor per la seva volada, innocència, gratitud... i tantes coses, totes elles dons de Déu. Han estat creat per a la llibertat ,com nosaltres. Déu té cura dels ocells, els procura aixopluc , aliment i vestit. Quan els engabiem, perden tot el seu encant.... Ens passa el mateix a nosaltres : ens capfiquem en tancar-nos en gàbies d’or,on no ens falti de res, oblidant que la nostra vocació és la de la llibertat i que Déu és provinent i que cuida de nosaltres. Pregunta, doncs, a les bèsties i t'instruiran, o bé als ocells, i seràs instruït. Parla amb la terra i aprendràs, t'ho explicaran els peixos de la mar. ¿Qui no sap, d'entre tots ells, que «és la mà del Senyor qui ho ha fet»?  Job 12,7-9 Els meus ulls vetllaran per tu. Salm 32,8 b. Conec d'un a un , els ocells que van p

Paciència i silenci

Imatge
Els secrets més bonics, com els bolets, solen estar amagats i necessiten d'un temps de pacient espera i de preparació Els bolets, fruits preuats de la tardor, no són fruit de l’atzar. Ha calgut una llavor molt de temps, al terra , oculta i en unes condiciones climàtiques i atmosfèriques determinades : la humitat, el sol, la pluja prèvia etc. El nostre món, dominat per les presses, pel soroll i per les eficàcies, hauria d’aprendre dels bolets, la paciència, el silenci i l’esperança. Això és el que Déu fa amb nosaltres : és pacient amb les nostres impaciències, calla davant les nostres ignoràncies i tot ho espera de nosaltres. Ara guardo silenci. No obriré la boca, perquè ets tu qui ho fas tot.  Salm 39,10 Senyor, el meu cor no és ambiciós ni són altius els meus ulls; visc sense pretensions de grandeses o de coses massa altes per a mi. Jo em mantinc en pau, tinc l'ànima serena. Salm 131,1-2  Tingues paciència i t'instruiré Job 36,2 P

La llum i la foscor

Imatge
Tot i la boira a la muntanya, tot i una sobtada tempesta, sempre torna a lluir el sol. Després de la nit, sempre ve el dia. Mai mai la mort te l'última paraula El mar és signe de benedicció i de vida, però també signe de mort. En el moment que menys ho esperem pot aparèixer una tempesta sobtada que posi en perill la nostra vida. A la muntanya, a la llum del sol, tot és preciós ,càlid i confortable, però si alguna vegada, ens ha sobtat la nit, quan encara hi érem, tot canvia : tot són ombres, incerteses, pors, perills... La saviesa de Déu il.lumina la nostra realitat de bé i de mal, però igual que passa amb els arbres a l’hivern, la mort no té l’última paraula. És possible, malgrat tot, una altra Vida. El sol, amb la seva resplendor, fa veure tota cosa, i les obres del Senyor són plenes de la seva glòria.  Sir 42,16 El sol surt, el sol es pon, anhelant d'arribar al lloc d'on tornarà a sortir.  Qo 1,5 Que n'és, de dolça, la llum! Que n'és, d&#

La fe-la Confiança

Imatge
Quan anem a un lloc que no coneixem, és de molt ajut confiar en les indicacions dels guies o dels qui coneixen el terreny Com que per anar on no sabem, necessàriament hem d’anar per on no sabem , les indicacions dels guies, de les oficines d’informació de la muntanya, els consells de la gent que coneix el terreny o bé, d’altres persones que han fet anteriorment, la mateixa excursió que volem fer nosaltres, són útils en gran manera. Certament que podem anar a la nostra, però l’èxit, en aquest cas no està pas assegurat : podem no arribar al lloc que volem, bé, perquè no hem mesurat correctament les forces, perquè no hem portat els estris i indumentària apropiada pel lloc , o bé perquè , al no conèixer el camí, ens hem perdut. Sobretot a l’alta muntanya és de gran importància, acollir el que se’ns diu, confiar i ser obedients. Tots coneixem gent temerària que ha perdut la vida a la muntanya o que ha tingut un greu ensurt, per no haver escoltat el que se’ls deia. Sovint anem