Venbariarismes

 Casteldefels 16 febrer  Sempre que m’arribava la teva paraula , jo la devorava i era una alegria i una delícia per al meu cor Jer 15,16

1900-1963 Vaig tenir un professor d’història que sempre deia que la ”Història” ha de ser sempre memòria agraïda. És veritat que hi ha coses de la història que pensem que més valdria oblidar-les per la seva càrrega de sofriment i de dolor i això m’ha fet dubtar molt de temps, però ara que està de moda “la resilència” no tinc altre remei que donar la raó al meu professor. La meva iaia paterna va morir quan jo solament tenia tres anys, però guardo records molt vius d’algunes vegades que vam estar juntes, pocs però suficients per tenir-la present molt sovint. A mida que m’he anat fent gran he tingut cada cop més necessitat de saber coses d’ella. Diuen que m’hi assemblo i és veritat. Va patir molt, per malaltia, perquè va enviudar ben jove quedant amb una nena petita que va tenir molts problemes de salut , perquè es va tornar a casar i pel que sembla malvivia una mica, perquè va viure la guerra i els seus horrors,  perquè va patir gana i perquè no tenia gairebé res per alime...