Venbariarismes

No recordava com hi havia anat a parar al lloc on feia tant de temps que hi vivia, a més de 6000 m de profunditat. Com que era molt avorrit viure allà amb tota aquella aigua fosca a sobre, perquè mai no hi arribava la llum i com que sempre estava sola, tret d’alguna medusa despistada que de tant en tant arrossegava el corrent , ja feia temps que havia decidit deixar el seu petit forat a la roca marina per trobar altres estrelles de mar. Havia sentit a dir que algunes d’elles vivien en el seu mateix mar a 1000 m. de profunditat, alimentant-se de plancton en esculls de coral.. Però des que aquestes li havien dit que potser el mar no era el seu lloc, que la pobreta estrella no sabia on anar... -sóc una estrella de mar... per tant el meu lloc és el mar- es repetia una i una altra vegada, la petita estrella . El dofí gris i la gran balena li van dir el mateix... ho va preguntar a la tonyina i al musclu i amb cara perplexa no van saber que respondre... així que una ...

Des d’un racó del jardí he percebut l’aroma dels xiprers. Com que diuen que són imatge de la perennitat, el seu aroma ha vingut acompanyat de presències , que lluny de fer-me por, m’han fet sentir a gust en el devenir de la petita història , construïda a base de tantes i tantes petites coses i de tants i tants petits detalls ...són instantànies del temps que perduren en la memòria; a vegades les recordem però a vegades no... és una pena ! Aquesta nit quan us escoltava, quan us veia i us observava discretament des del punt del jardí on arribaven totes les aromes dels xiprers, passat i futur s’han picat l’ullet... diria mentida si digués que ho he sentit com es senten les paraules en les oïdes, però sí que és veritat que he escoltat paraules que brollaven de dins, de la nit tèbia, de la llum càlida, de les vostres riallades, de la fresca suau... eren paraules de les iaies, de les que he conegut i de les que no, dels avis, dels que he conegut i dels que no, de tiets i tietes,...

L'obra hidrològica de Carlos Buigas va ser construida el 1929 per a l'Exposició Universal. Estem parlant de la Font màgica i de les tres cascades superiors que s'abasteixen de l'aigua que prové del subsòl, a més a més  del conjunt de cascades i estanys situats en la línea que uneix la plaça Espanya amb el Palau Nacional que alberga el museu MNAC. L'espectacle de llum aigua i so ofereix cada 10-14 minuts  coreografies musicals pel gaudi del passejant i de l'espectador. Diuen que de la gran font brollen 2600 litres d'aigua per segon. Les fonts de Montjuïch tenen a veure amb la muntanya i amb els  camins d'aigua de Barcelona :  Montjuïch etimològicament pot significar o bé " mont dels jueus" o bé "mont de Júpiter". Hi ha motius que fan pensar en qualsevol de les dues possibilitats com a versemblants. El que sí sabem del cert és que la muntanya va ser explotada com a cantera pels íbers i pels romans i que va subministrar ...

Deixa'm que t'expliqui un conte : Havia una vegada un nen que es deia Pau i que des de que va néixer que tenia els ullets de poma, sempre oberts per mirar el món ; i com que el món era tan gran , no gosava ni dormir perquè tot temps era d’or per veure i descobrir coses. Li va costar una mica parlar. Estava tan admirat de tot el que anava descobrint cada dia, tan abocat cap a fora,  que li semblava una pèrdua de temps aprendre a fer sons que en principi no trobava necessaris per a res. Però va arribar el dia en que el cos li quedava petit per expressar-se i ja no en va tenir prou amb els seus ullets de poma sempre oberts. Va ser llavors quan li van venir a la boca, gairebé de cop, una muntanya de sons i de mitges paraules, que en poc temps es van anar ordenant i aclarint... i  va ser tota una descoberta perquè totes elles es van convertir en les seves millors aliades per conèixer encara més i més món. Amb dos anyets i escaig es pensava que coneixia el món sen...

Quan et penses que no entens res, ni les ombres passa sovint que elles es queden inertes... però el cel que mai és estàtic les engoleix a poc a poc i la clariana que ningú imagina acaba esborrant tot indici A vegades, moltes, quan et miro de reüll,  quan tu no em veus,  tampoc t'adones de com t'envolten les ombres i és per això que acostumo a mirar el cel perquè sé que m'escolta Glòria Vendrell i Balaguer juliol del 2014

angely2knight.deviantart.com Erich Fromm " El miedo a la libertad" (...) El hombre no puede soportar la libertad negativa, trata de evadirse hacia nuevos lazos destinados a sustituir los vínculos primarios que ha abandonado. Pero estos nuevos lazos no representan una unión real con el mundo. Tiene que pagar la seguridad recién adquirida, despojándose de la integridad de su yo. (...) Refugiarse en la " simbiosis" puede aliviar durante un tiempo los sufrimientos, pero no los elimina. La historia de la humanidad no es solo un proceso de individualización creciente, sino también de creciente libertad.  (...) ( a veces ) nos sentimos orgullosos de no estar sujetos a ninguna autoridad externa, de ser libres de expresar nuestros pensamientos y emociones, y damos por supuesto que esta libertad garantiza-casi de manera automática- nuestra individualidad. El derecho de expresar nuestros pensamientos, sin embargo, tiene algún significado si tan solo somos cap...

arnaldobal.wordexpres.com Erich Fromm " El miedo a la libertad" ( ...) ser emotivo se ha vuelto sinónimo de ser enfermizo o desequilibrado. Al aceptar esta norma, el individuo se ha debilitado grandemente; su pensamiento ha resultado empobrecido y achatado. (...) ( una de las cosas que dificulta el pensamiento original) es que prevalece la superstición patética de que sabiendo más y más hechos , es posible llegar a un conocimiento de la realidad (...) es cierto que el pensar carente de un conocimiento adecuado de los hechos sería vacío y ficticio, pero " la información" sin teoría puede representar un obstáculo para el pensamiento como su carencia. (...) Otra manera de desalentar el pensamiento original es la de considerar toda verdad como relativa. Se considera la verdad como un concepto metafísico y cuando alguien habla del deseo de descubrir la verdad, los pensadores " progresistas" de nuestra época lo tildan de reaccionario. Se declara ...