Venbariarismes

Passa de tant en tant, però passa, que un dia agafes un llibre, i no és pel que diu, ni per com ho diu, però no el pots deixar... que passi això amb novel.les interesantíssimes, és bastant normal, però que passi amb un llibre que no fa més que dir coses que has sentit dir moltes vegades , encara que sigui de diferents maneres... és tot un triomf! Suposo que això té a veure, en que existeix un llenguatge de l’ànima, que quan aconsegueix fer diana en el que de debò paga la pena, és com si tot el món es parés: es queden a soles, el cor desitjós i la veu de qui estima portentosament. Es tracta d’un amor que solament podem intuir. De fet, quan l’olorem una mica, per mica que sigui, els plecs de la pell s’obren, i fan camins, en els inescrutables i obscurs a vegades, camins de l’ànima. El títol del llibre ja és prou suggerent : “ Esta noche en casa”. En el desgavell de la nostra vida, en les eficàcies del dia a dia, en l’anar i venir, en les presses i en tantes superficialitats, una ...

“Hay que tomar una de estas dos resoluciones: fe o ateísmo. La indiferencia, el libre-pensamiento, las domésticas, alicortas - incredulidad o descreimiento - no son sino varios intentos para demorar la gran decisión, "la apuesta ". J.L Aranguren Però en realitat , apostar per creure , o per dir que Déu no existeix, no deixa de ser , les dues cares de la mateixa moneda. En qualsevol dels dos casos, apel.lem algú que és fora de nosaltres. Però en els dos casos hi ha dos interlocutors : un que parla i l’altre que sovint calla. Però , com que som fills de l’empirisme i estem tan acostumats a les evidències i als absolutismes, ens resulta molt complicat treure conclusions en àmbits diferents. Però , no tenim més remei que pensar a Déu, des de les nostres premisses, i això és el que fem. Però , sortosament, Déu no és com nosaltres, és més que nosaltres, és radicalment diferent de nosaltres, és l’ALTRE, és inabastable, inefable....