Venbariarismes

Se qui sóc conec les meves branques i la fusta del meu tronc Se qui sóc reconec el meu cos eixut quan es doblega Se qui sóc de terra i de fulla caduca Se qui sóc d'arrels gruixudes que no em deixen emprendre el vol És clar que sé qui sóc però se també que quan em quedo despullat de fulles que el blau del cel és més a prop Glòria Vendrell i Balaguer Novembre del 2015

Li feia por el mar , especialment quan  sortia de casa i el cel estava enterbolit amenaçant tempesta perquè se'n recordava del dia que les ones van engolir la barca. Cada matí hi tornava  al mar i  des del llindar de la sorra el mirava de fit a fit amb temor.... era tan gran ! tan majestuós ! ... l'acovardia no veure'n el fons ni cap  horitzó definit, no gosava ni la vela ni el motor ni el rem, els seus peus estaven lligats i aferrats a la terra ferma. Cada migdia s'enfilava a les fulles més altes de la palmera del passeig per si veia  tornar algú del mar, però tots els que havien marxat, no havien tornat mai més. Deien que algunes nits es sentien les cançons dels mariners més agosarats, que la melodia dels seus cants  vivia i creixia al compàs de la marinada. Quan es feia de nit, aprofitava la fosca per parlar amb les petxines buides perquè deien que tenien dins la remor del mar, però mai responien , remorejaven i remorejaven sense para...

asiaoriental.blogs.uoc.edu Hi ha qui criminalitza tot canvi per se i també hi ha qui voldria viure contínuament canviant les coses perquè mai està content, però el que és cert és que a grans trets som molt i molt reticents als canvis. No hi ha cap mena de dubte que estem assistint a un gran canvi degut a les noves tecnologies i que aquest ha irromput implacablement i sense vergonya en totes les esferes de la vida. És molt fàcil criticar, que si estem lligats a un mòbil, que si no ens esforcem per trobar la informació perquè la tenim servida en safata, que si les xarxes socials són virtuals i que tenen poc a veure amb la realitat, que els llibres estan perdent pistonada etc És veritat que amb internet el món s'ha fet petit i que s'ha fet petit per a tot, pel bo i pel dolent, però això no és ni bo ni dolent, és simplement una realitat i pretendre viure-hi d'esquenes és com pretendre voler viure en el fons del mar sense mullar-se. Fent-ne ús o no, les noves tecno...