Venbariarismes

  Cada curs que he començat a treballar a un nou institut, abans d’anar-hi, he de consultar google maps, situar el lloc i escollir la millor ruta per arribar-hi des de que el tren em deixa a l’estació pertinent. Tot i així, el primer dia acostumo a equivocar el camí i és per això que torno a mirar, a adonar-me de l’error i a tornar a reprendre el camí el dia següent.  El segon dia ja va bé o millor, però estic obligada a observar l’entorn, el nom dels carrers i qualsevol detall que em serveixi per desar  el record en la memòria . I d’aquesta manera, solament així, el tercer dia ja va gairebé sol. El que em sorprèn és que a partir d’aquest moment, ni miro els carrers, ni els seus noms, ni res del que els dos primers dies vaig intentar retenir amb avidesa i sorprenentment arribo a lloc sense problema. Imagino que això té raó de ser per interaccions neuronals d'aquestes que expliquen els neuròlegs, però a mi  que no en sóc de neuròloga, dic que em sorprèn i m'agrada que sigui així