Venbariarismes

blogsdelagente.com Begoña Abad   " La Medida de mi madre " No sé si te lo he dicho: mi madre es pequeña y tiene que ponerse de puntillas para besarme. Hace años yo me empinaba, supongo que para darle un beso. Nos hemos pasado la vida estirándonos y agachándonos para buscar la medida exacta donde poder querenos

posta de sol al Penedès I per un llamp d’origen cèlic,  entre les flames sense fi,  o a mans d’un negre llenyataire  moren els pins, moren els pins. Francesc Almela i Vives sol baix al Penedès Cega, cega estrella.  A l'hora foscant  l'òliba clara  porta meravella.  Arrenca'm l'estella  d'enamorada.  Maria Mercè Marçal i Serra daurats dintre meu per primera vegada s'és obrat  el miracle de la paraula que consola:  i els homes se m'atansen  per si de mi els banyés el rou  tebi i alat de la paraula.  Carles Riba cel encès de Subirats I el vent deixava i el vent deixava dintre la rosella granets de blat com espurnes de sol -només per dir com és la boca d'Ella: com la neu rosa als pics quan surt el sol Joan Salvat Papasseit

Cada cop veig més clar allò que deia en Raimon quan cantava :  " jo no sóc d'eixe món" Caminant en paral·lel però cap a un altre lloc amb els peus al terra com tothom, però arrelats en un altre estrat ciutadana d'aquí però de pas Com si cada dia m'ho jugués tot, però conscient de que mai n'hi haurà prou intentant que avui sigui  un dia millor, però convençuda de que demà hi caldrà tornar ciutadana d'aquí, però de pas Feliç amb el que tinc i el que sóc, però més encara pel que desitjo i pel que esdevindrà incòmoda amb els llaços que ofeguen però còmoda perquè sé que no podran ciutadana  d'aquí, però de pas Glòria Vendrell i Balaguer novembre del 2014