Venbariarismes

Primer premi TAL COM SENTS 7a edició 2019 Text: Glòria Vendrell Balaguer Il.lustracions: Maria Martí Aguilera Amb aquell somriure plàcid i amb aquella carona d'angelet, res feia pensar que el contacte amb l'aigua li provocaria tal ensurt. El gibrell de porcellana li va semblar ben bé que la volia engolir, va malfiar de les seves aigües calentones i amb el melic encara tendre, la mare la va remullar amb tota l'aigua que li cabia en el palmell de la mà. I tot van ser plors. Però els braços d'ella la protegien de capbussar-se dins l'escuma blanca i un vaivé de petons i paraules xiuxiuejades a cau d'orella, a poc a poc, van anar endolcint el moment del primer bany, convertint-lo al cap de poques setmanes en un petit plaer diari que feia la mar de feliç la nena. Quan tocava bany ara s'hi resistia una mica. En aquella casa hi feia fred i les estufes eren un luxe que no es podien permetre, de manera que la nena que ja tenia quatre anys remuga...

Enveja d'ocells que volen que toquen terra quan volen que passen de puntetes sense gairebé mullar-se, lliscant el llac quan volen Enveja de parcs que no tanquen, que es desfan en colors estacionals, que acceleren la desídia i apaivaguen les urgències Enveja d'aigua plàcida i d'espai que s'obre en catifes verdes Enveja Glòria Vendrell i Balaguer Maig 2019

Pablo Neruda Necesito del mar porque me enseña: no sé si aprendo música o conciencia, no sé si es ola sola o ser profundo o sólo ronca voz o deslumbrante suposición de peces y navios. Antonio Machado Palpita un mar de acero de olas grises dentro los toscos murallones roidos del puerto viejo. Sopla el viento norte y riza el mar. El triste mar arrulla una ilusión amarga con sus olas grises. León Felipe Todos somos marineros, marineros que saben bien navegar. Todos somos capitanes, capitanes de la mar. Todos somos capitanes y la diferencia está sólo en el barco en que vamos sobre las aguas del mar Dámaso Alonso Gota pequeña, mi dolor. La tiré al mar. Al hondo mar. Luego me dije: «A tu sabor, ¡ya puedes navegar!» Más me perdió la poca fe... La poca fe de mi cantar. Entre onda y cielo naufragué. Y era un dolor inmenso el mar. José Luis Borges ...