Venbariarismes

  "Les portes de l'aurora i del crepuscle, s'omplen de goig" salm 64 Aquesta és la imatge de l'últim crepuscle de l'any 2023. Gràcies al "súper macro" de la càmera del mòbil, els rajos vespertins s'han convertit en centenars de cercles de llum de tots els colors possibles que té la gamma del sol, i tots ells entaforats entre un dels xiprers del jardí d'Ordal, mentre la mama-iaia-besàvia dormita somiant ves a saber què!, mentre el papa-avi-besavi medita i resa, conscient que li ha estat regalat un altre any, mentre a la cuina fumeja el tiberi d'avui i de demà, mentre el David i el Lluc juguen amb la terra , mentre la casa es prepara per rebre tots els que encara han de venir, mentre el gos respira amb dificultat perquè ja és molt vellet... Captar una mil·lèsima dels seus matisos, m'emociona, em fa pensar que s'assembla una mica a la seva llum, a la llum de Qui estimo més que res, a la llum que s'ha fet carn  entre nosaltres aqu...

  Els tres Reis Mags, en realitat no eren reis ni eren mags. Eren savis, probablement astròlegs i sacerdots del zoroastrisme. "Magauno" era el nom dels sacerdots del zoroastrisme en els seus orígens iranís. Els grecs van considerar  Zarathustra, com l'inventor de l'astrologia i de la màgia com a tal. Aquesta  derivació de la paraula, ha fet que el concepte arribés fins a nosaltres amb l'afegit de "màgics", que ja ens va bé per a tot el bonic misteri que els envolta.   Segons la Dra. Cayetana H. Jhonson, l'any 1614 Kepler ja va treballar sobre el cel de Betlem del s. I. i sabem que es va produir l'alienació de dos planetes, Saturn i Júpiter. Segons una creença compartida per moltes cultures, quan això es produïa suposava el naixement d'algú molt i molt important, Fent calendaris comparats, l'arqueoastronomia diu que a la Xina es va detectar que alguna cosa important s'estava produint en el cel. S'han trobat  similituds en calendari...

Quan arriba l'advent, de lluny estant penso en tantes coses que he de fer per preparar les festes, per acabar d'avaluar amb seny, per comprar, per organitzar.... a vegades m'atabalo ,però en el meu afany per fer-ho tot,  hi ha una cosa que mai podria faltar: fer-te un lloc. Mentre vaig buidant les caixes de figures nadalenques,  mentre oloro la molsa tot just recollida a la muntanya, mentre miro l'entranyable Tió, mentre engalano l'arbre, mentre distribueixo les felicitacions i les llums de colors, però sobretot mentre vaig posant les fustes i les escorces que seran el nostre pessebre i mentre col·loco amb cura cadascuna de les peces fonamentals, el Nen, Maria, Josep, els Reis, Pastors i Rabadans, l'àngel, l'Estrella... sento que et faig un lloc a casa, un lloc necessari, el millor, el que dóna sentit a tot, i el cas és que fent-te un lloc a casa, també te'l faig en el meu cor. Glòria Vendrell Balaguer Desembre de 2021

No goso dir que ha estat un Nadal dolent, prefereixo dir un Nadal diferent. Ho ha estat a escala mundial, en l'àmbit familiar i en el personal,  això és un fet irrefutable, però malgrat tants problemes i tantes foscors, la llum ens ha acompanyat sempre en qualsevulla de les seves múltiples variants lluminoses i totes elles, les naturals i les que no es veuen,  estretament relacionades: La llum de cada bombeta espurnejant del  pessebre de molsa, que em recorda el temps que som i em condueix la mirada a allò que de debò importa. Les llums de l'arbre, arrelat a terra i apuntant sempre al cel, que en el seu lleu dringar dansaire,  ens fa més dolça la nit. La llum de Saturn i de Júpiter, que alineats han evocat l'estel de Nadal que possiblement van seguir els Savis d'Orient fa dos mil anys. La llum de la "Paraula feta carn", la de l'Emmanuel, el "Déu amb nosaltres", la que en la litúrgia de la Nit Santa travessa cor i raó i es fa present portentosamen...

Hi ha estat sempre expectant  i atent a cada minúcia  i a cada detall Hi ha estat sempre pendent  de tot i de tots Sap que no és el protagonista però li és igual perquè en té prou en ser prop del nen Hi ha estat sempre en un racó, en qualsevol racó observador  del misteri i dels que passem a veure’l En l’esdevenir del temps ha vist cares petites noves i en el seu cor plastificat hi porta escrits els noms dels que  han marxat Hi ha estat sempre sense  veu ni gairebé presència El que no sap és que la seva mestressa el mira cada dia i li té enveja Glòria Vendrell Balaguer Nadal 2020

Els nostres avantpassats llunyans no tenien "caps de setmana" ni festius, ni tan sols els nostres avantpassats propers. Per als meus avis,  a pagès la vida transcorria entre les vinyes, en anar a buscar aigua al pou, en cuidar les gallines i l'ase etc, no tenien i no contemplaven gaire això del "descans", però sí sabien què celebraven per Nadal i per la festa Major, per exemple, i feien festa de la millor manera possible dins de les seves possibilitats. Tenir temps per a l'oci i el descans del treball és una cosa, però fer festa és una altra cosa diferent. Avui en dia hem guanyat (no tothom) molts drets pel que fa al descans del treball, però sincerament crec que hem perdut molt pel que fa a fer  "festa". Hom fa festa quan té quelcom a  celebrar, quan anem a un casament, quan et gradues, quan aconsegueixes una fita important... El cas és que el nostre calendari és ple de festes en les quals no sabem què celebrem. Les hem reduït al "descans...

El Tió petit l'any passat va perdre un peu. Amb l'enrenou del Nadal algú el va tirar al terra sense voler. És coix pobret. Tot i que la mestressa li ha posat una crossa de tronc de bosc, ell no s'hi troba i se sent perdut i estrany. Ni tan sols es reconeix... Si més no, abans servia per rebre cops de bastó i per cagar regals pels petits...ai quin temps!! Però ara ningú gosa fer-ho per no desgavellar-lo més encara, i tot i que l'han posat al menjador, s'ha adonat de que hi ha un altre Tió gran i ben plantat que s'ha apoderat de totes les mirades. Esmaperdut per dins, malgrat el seu imposat posat simpàtic, s'ha despertat aquest matí mentre la mestressa parava la taula de Nadal. Preparant-ho tot per a la família que era a punt d'arribar, ella l'ha agafat , ha bufat sobre la seva barretina les espurnes de neula que li havien quedat de la nit anterior, li ha posat ben posada la crossa de fusta de bosc i l'ha girat de cara al balcó on el pessebr...

La taula us espera les olles estan al punt del bull al pessebre hi espurnegen llumetes l'arbre de fulles verdes és al racó el tió petit riu perquè ningú li ha pogut arrencar la barretina els reis  caminen seguint l'estrella que sempre brilla I jo sola al menjador, mentre observo com el sol galanteja amb nosaltres ara que hi ha un moment de dolça calma em sento afortunada de tenir-te i de poder fer-te un lloc Déu nat a l'establia Déu petit en el cor Glòria Vendrell i Balaguer Nadal 2017

Contenta, agraïda i feliç Hi ha qui té tresors al banc en forma de diners , hi ha qui té tresors en forma de joies valuoses, hi ha qui té tresors en forma de títols i prestigi i també hi ha qui te tresors ocults... Els meus tresors són ells, són els meu capital, les meves joies, el meu títol , la meva saviesa oculta i la meva alegria Cap tresor és comparable Glòria Vendrell i Balaguer Nadal 2017

"Ens ha nascut un noi, l'Emmanuel, Déu amb nosaltres" Ni la neu ni la gebrada ni el fred ni el glaç Ni la nit ni la tenebra ni la mort audaç Ni l'horror ni la guerra ni la submissió ni l'atzucac Ni la pesta ni la llàgrima ni el dolor ni el bivac No han pogut ofegar-vos No han pogut negar-vos No han pogut enderrocar-vos No podran Glòria Vendrell i Balaguer desembre del 2017

S'ha amagat el Tió a la muntanya, però l'Abril el trobarà encara que s'amagui La iaia li ha dit que ha de buscar un arbre marcat amb dues ralles creuades,  una vermella i una blanca... I l'Abril que s'ho creu perquè té cor de nena, busca l'arbre entre tots els arbres del bosc El gos la segueix de a prop , tot i que a ella no li agrada gaire I quan el troba, no sé qui és més feliç, si ella, si el tió, si l'arbre, o si la iaia

A les fosques i aprofitant el petit espai entre son i son, obren la porta sense soroll, amb sigil busquen les sabates de cadascú, posen els noms i deixen cada paquet al seu lloc. Ningú s'ha adonat de res, tret de les llums de l'arbre que s'han encès amb la seva sola presència, dels pastors i rabadans que reverents els miren, de la molsa amorosida que els intueix i del nen de l'establia que els somriu, quan d'un en un s'inclinen per adorar-lo. S'ha tancat la porta de nou , tothom dorm, menys l'estrella, la nit fora és molt freda, dins la casa tot és a punt i se senten nadales en la llunyania... Al matí els nens pensen que no han vingut, perquè diuen que no han dormit en tota la nit esperant-los i que no han sentit res, però quan s'acosten a la porta de vidre els hi falten ulls per mirar : el menjador vessa regals , les emocions s'arremolinen,  se'ls  fa un nus al coll , s'han quedat bocabadats i perplexos per la sorpresa....

Feia dies que aquella llum esplendent brillava sense vergonya. Fixa en el cel parpellejava sense parar. Des de que va aparèixer, a ella  li era igual que fos nit o que fos dia, perquè brillava i brillava expectant i preciosa. El seu reflex no en sabia res de les hores ni del pas del temps ni del dia ni de la lluna, ni  de res . De tant en tant alguna petita espurna de llum  baixava fins l'escorça de  la terra i es tornava una delícia pels més petits. La gent gran no tenia temps per  mirar el cel i no s'adonava del bonic espectacle que s'hi oferia. És per això que no escoltaven els nens quan aquests els explicaven coses inverosímils sobre una llum blanca juganera i bonica que de tant en tant els venia a visitar. Però no sempre va ser així. Amb el soroll de la festa,  tips de mirar-se el melic,  un dia es van enfilar a la muntanya buscant trobar-hi el silenci perdut.  I el van trobar entre els matolls i rere els arbres i en el...

Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret , al poble de David que es diu Betlem .( Evangeli de Mateu) I tu Betlem, no ets la més petita de les viles de Judà perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel el meu poble (del profeta Miquees) El poble que caminava a les tenebres ha vist una llum gran ( profeta Isaïes) La llum resplendeix en la foscor i la foscor no ha pogut apagar-la (evangeli de Joan) El Senyor ha revelat això no a savis i doctes sinó als senzills ( evangeli de Mateu) Hem vist sortir d'Orient la seva estrella i venim a adorar-lo ( evangeli de Mateu) No tingueu por, us anuncio una gran alegria (evangeli Lluc) Trobareu un nen en una menjadora ( evangeli de Lluc) Després els pastors se'n tornaren lloant Déu pel que havien vist i sentit (evangeli de Lluc) I el verb es va fer carn i va habitat entre nosaltres ( evangeli de Joan) S'acosta el temps que tant estimo i n...

La taula és a punt el menjador de moment és buit l'escudella fumeja a la cuina la melodia de " santa nit" arriba des de dalt ahir la nit va ser clara i avui el dia és més gran el sol acompanya... D'aquí poca estona tot s'omplirà i segur que caldran més cadires després traurem clarinet i guitarres i alguns cantaran ha fet cinc anys que la iaia ens va deixar... Però hi ha un racó que il·lumina i que tot ho omple a vessar és el pessebre de molsa que amb la seva saviesa petita  em té el cor ben robat Glòria Vendrell i Balaguer Nadal 2015-16

Reis d'Orient, Us demano ser com vosaltres de savis que vau ser sensibles a la llum d'una estrella i no us vau deixar enganyar per la magnificència d'Herodes. Us demano també ser capaç de venir " de lluny" per buscar la veritat tantes vegades oculta. Us demano poder ser com l'Àngel que va anunciar als Pastors la gran notícia. Us demano poder ser com ell i no tenir por ni vergonya d'escampar arreu i de dir a tothom com de feliç ens pot fer "creure". Us demano poder ser com Josep i poder custodiar com ell ho va fer, la vida confiada a les seves mans, sense entendre res, suposo a vegades... Us demano poder ser com Maria, que guardava sempre "totes les coses en el seu cor", sense perdre la pau  per voler trobar ràpidament la lògica i la coherència. Us demano poder ser com els pastors i les pastores que de senzills com eren, no van tenir cap mena de problema en ser creients. Us demano també poder quedar sempre embada...

De sempre que m’ha costat molt poc entusiasmar-me amb ben poca cosa, “una flipada” em diuen a casa. No sé si em ve de mena o d’on em ve, però el que sí sé, i com més temps passa més clar ho tinc, que hi ha una cosa que m’omple la vida d’il·lusió i d’esperança... no necessito menjar raïm ni posar-me res vermell... no és l’any nou no ! ...és l’Emmanuel, “ Déu amb nosaltres “. Glòria Festes de Nadal del 2014-15

La madoninna de Roberto Ferruzzi Del Joan Pau Inarejos i Vendrell : Una de les funcions més antigues de la música és adormir. Així de pràctic i de prosaic. Melodies com ‘El cant dels ocells’ o ‘El noi de la mare’ han estat humils cançons de bressol abans d’esdevenir himnes culturals. Qualsevol mare sap que l’acompanyament rítmic del son no és cap banalitat ni cap tràmit, sinó un moment de màxima dedicació i deteniment. La cançó de bressol és un gènere de l’art. Secret i recollit: per a un únic espectador. La cançó de bressol es com l’àtom de la física quàntica: s’esvaeix amb la mirada de l’intrús. Mai s’hi pot interferir, ningú pot posseir des de fora aquest alletament de la paraula. Si ho fa, la veu comença a trontollar i la vocalista marxa a l’encalç d’un lloc més apartat. El curiós és que, si s'hi para una orella indiscreta, es comprova que hi ha poques cançons de bressol mal interpretades. Sembla que, en aquest registre subtil, la veu humana treu la seva millor ...