Nadal petit


Feia dies que aquella llum esplendent brillava sense vergonya. Fixa en el cel parpellejava sense parar. Des de que va aparèixer, a ella  li era igual que fos nit o que fos dia, perquè brillava i brillava expectant i preciosa. El seu reflex no en sabia res de les hores ni del pas del temps ni del dia ni de la lluna, ni  de res .

De tant en tant alguna petita espurna de llum  baixava fins l'escorça de  la terra i es tornava una delícia pels més petits. La gent gran no tenia temps per  mirar el cel i no s'adonava del bonic espectacle que s'hi oferia. És per això que no escoltaven els nens quan aquests els explicaven coses inverosímils sobre una llum blanca juganera i bonica que de tant en tant els venia a visitar.

Però no sempre va ser així.

Amb el soroll de la festa,  tips de mirar-se el melic,  un dia es van enfilar a la muntanya buscant trobar-hi el silenci perdut. 

I el van trobar entre els matolls i rere els arbres i en el xiuxiueig de les pedres lliscant el vent ... a poc a poc la llum els va embolcallar , els va mostrar la claror més diàfana  i  els va revelar el millor dels secrets .

Tot i que la vida i el seu tràfec va fer  que a vegades oblidessin  el que va succeir la nit de la festa, res va poder ofegar mai,  aquella llum esplendent que sempre brillava i brillava ,expectant i pacient.

Glòria Vendrell i Balaguer
desembre del 2016

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Un conte d'hivern

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Valle de Bujaruelo

Pere

Tolerancia i especificitat

NENS

?????