Un conte d'hivern

      


Una tarda molt freda d’hivern, el cel es va començar a omplir de núvols grisosos, carregats de pluja i de neu. I la neu va començar a caure, primer poc a poc, però després molt de pressa, i tot el bosc es va quedar de color blanc com la llet.

En el bosc hi havia una casa, on vivia L’Aleix i el seu germanet petit  , amb els seus pares. El germanet petit dormia plàcidament i no s’adonava de res. En canvi L’Aleix, mirava encisat per la finestra, mentre nevava i nevava....

La mare de l’Aleix , que havia de sortir a comprar algunes coses, li va dir al seu fill que no es bellugués de casa , que a fora feia molt de fred, i que a més més, havia de cuidar del seu germà petit, mentre dormia, no fos cas que es despertés i plorés per trobar-se tot sol.
 -d’acord mama..... va  remugar l’Aleix
Però l’Aleix, que era una mica trapella, tan bon punt va marxar la seva mare, va sortir per les escales del darrera de la casa, de puntetes, en direcció al bosc, per veure si trobava el seus amics  : el cavall de potes negres  i l’elefantot que sempre tenia fred.
-ei!!!  Espereu-me que ja vinc!!! – va cridar l’Aleix
El que no sabia l’Aleix, és que un color dolent havia guixat tot el camí del bosc i  aquest, s’havia esborrat.
 Entre els núvols ,  la neu caiguda al terra, i el color dolent que ho havia guixat tot, no hi havia rastre del camí.
I  L’Aleix es va perdre....

Al cap d’una estona de caminar sense saber on anava, li va semblar sentir soroll d’aigua...
Era el riu del bosc, però com que l’Aleix no veia res, perquè el color dolent ho havia guixat tot, s’hi va ficar de quatre potes cap a dins.:
xoooffffff.....
 i com que l’aigua era molt freda, l’Aleix va quedar fet un glaçó !
Per sort, passava per allà, el cavall de potes negres , amic de l’Aleix, que en veure’l convertit en un glaçó, va agafar una “ i “ que havia al terra, i com que era molt punxeguda, tot fent carrera, va punxar el gel,  tantes vegades com va caldre, fins que el va trencar i va poder alliberar el seu amic.





Un cop alliberat del gel, l’Aleix, xop i gelat de fred, va pensar que potser hagués hagut de fer cas a la seva mare i no sortir de  casa.
-ai ai ai ai ai... quin fred que tinc!
El cavall de potes negres va marxar al galop , després de dir-li a l’Aleix que s’ afanyés a tornar a casa seva, que, se li podia fer de nit i no sabria com tornar, i que amb aquest fred que feia, anés amb compte, no fos que  es posés malaltó ...
 
Les coses es posaven molt lletges !!!!!! l’Aleix va sentir els llops del bosc com udolaven:
-    Auuuuuuuhhhhhhhhhhhh
I el cas, és que el germanet petit de l'Aleix va començar a plorar des del seu bressol, perquè sentia els llops i tenia por.
I com que ningú anava a consolar-lo, cada cop plorava més i més.
Però l’Aleix no trobava el camí de tornada a casa, perquè el color dolent, l’havia guixat....
Per sort, que l’Aleix es va trobar amb el seu amic elefantot, que sempre tenia fred.
-    Elefantot elefantot, ajuda’m a arribar a casa de pressa, que el meu germanet petit està plorant perquè té por dels llops dolents.
-    Mmmhhhhh.... és que no tinc ganes de córrer, que tinc moooollttt freddd
-    Doncs si corres se’t passarà el fred.. Au, afanya’t!
L’Aleix va pujar sobre l’esquena de l’elefantot que sempre tenia fred i amb les seves potasses grosses, va tornar a dibuixar el camí, que el color dolent havia esborrat...
Quan van ser prop de la casa, l’elefantot que sempre tenia fred, va fer boles ben grosses  amb la neu que havia caigut al terra, i amb l’ajuda de l’Aleix, van tirar-les als llops, que van fugir ben espantats.
Per sort, quan l’Aleix va tornar a casa, la mare encara no havia arribat. Així no s’assabentaria de res i no l’hauria de renyar per la seva malifeta.

Però l’Aleix havia après molt bé la lliçó: mai més desobeiria la seva mare!!!!                          
Es va acostar al seu germanet petit i li va fer un petó.

I Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat!

Autora : Glòria Vendrell i Balaguer
Dibuixos : Els cavalls i les vaques de P-3



 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa