Venbariarismes

Bell i lliure és el teu amor, com les caderneres, com les llàgrimes que alleugen, com les tendreses que brollen  de dins. Bella i lliure és la teva veu, com la paraula secreta, com el poema del cor, com el segell que obre el llibre de les coses mai dites. Sortosament ets bell i lliure, més que res i que ningú. Solament a la teva vora  floreixen les flors petites i callen totes les pors. Bella i lliure és la meva vida i ho sóc jo, quan per l’escletxa de la porta, hi passa la teva ma i en el misteri de la nit, el teu tacte silent em sedueix i em captiva. Bell i lliure... Glòria Vendrell i Balaguer febrer 2012

Són moltes i diferents:  cares d’alegria, de dolor, de sorpresa, de indignació, de dubte, de por, de paciència de indiferència, cares joves , ingènues, cares madures, experimentades, cares  de llum, cares que miren, cares que escolten, cares que veuen, cares que pregunten, cares, cares, cares.... Però no carotes. No m’importa ensenyar les meves cares, encara que en siguin moltes, perquè totes elles són jo, però les carotes són una altra cosa.  A mi no m’agraden les carotes. Ni les de cartró ni les de debò. Ni les de la pell ni les de l’ànima. Al darrera de tota carota hi ha un engany, un dissimuli, una aparença irreal  i una voluntat de no mostrar . Això és el que tenen les cares, que no ens permeten mentir. Són com són, boniques o lletges, però sempre són veritat. Les carotes ens fan invencibles, però esquerps i distants. Les cares ens fan vulnerables però a l'hora susceptibles de ser estimats. Glòria Vendrell i Balaguer Febrer del 201...

Hoy es el cumpleaños del “ avi”, el segundo cumpleaños sin ti. No te preocupes que todo está bien. Sabemos que estás donde estás y que estás muy bien, Pero la verdad, es que a  veces nos gustaría saber mucho más. Como  hoy por hoy, ésto no es posible,  mientras llegue el día del reencuentro, hacemos todo por quererle como lo hubieras hecho tú, hacemos todo por agasajarle como lo hubieras hecho tú, hacemos todo por cuidarle y consolarle, como lo hubieras hecho tú, hacemos todo para que sea feliz, en la medida que se puede,  que es corta, aunque suficiente. Hoy cumple ochenta y dos  y a pesar de tu ausencia,  que de tanto en tanto le humedece  los ojos,  nos parece un abuelete afortunado. Te queremos iaia. Te queremos avi. Glòria Vendrell i Balaguer febrer del 2012

Quan parlo de la creença en Déu, parlo també de la creença en la seva gràcia, que vol dir del seu do d'amor radical i absolut, perquè parlo d'una creença que no es queda en el discurs teològic-intelectual, sinó que necessita fer-se experiència.  Dit això, m'agradaria molt que aquests vuit punts servissin, no solament per a pensar una mica, sinó també per a fer-los experimentalment propis: 1.- L’agnòstic pretén que el discurs cristià sigui racional, però com que la racionalitat sempre es queda a les portes de la realitat, ja que solament pertany a una de les parcel·les del coneixement, cal oferir un discurs raonable i que no solament racional. Cal desemmascarar les falses apreciacions que tenim del fet de creure, ja que tota la nostra vida és plena d’actes de fe : · La creença en ser fills dels pares que ens han dit que ho són ( La majoria de la gent no ho ha comprovat científicament, perquè te prous indicis raonables de que certament puguin ser-ho...