Venbariarismes

Contenta, agraïda i feliç Hi ha qui té tresors al banc en forma de diners , hi ha qui té tresors en forma de joies valuoses, hi ha qui té tresors en forma de títols i prestigi i també hi ha qui te tresors ocults... Els meus tresors són ells, són els meu capital, les meves joies, el meu títol , la meva saviesa oculta i la meva alegria Cap tresor és comparable Glòria Vendrell i Balaguer Nadal 2017

"Ens ha nascut un noi, l'Emmanuel, Déu amb nosaltres" Ni la neu ni la gebrada ni el fred ni el glaç Ni la nit ni la tenebra ni la mort audaç Ni l'horror ni la guerra ni la submissió ni l'atzucac Ni la pesta ni la llàgrima ni el dolor ni el bivac No han pogut ofegar-vos No han pogut negar-vos No han pogut enderrocar-vos No podran Glòria Vendrell i Balaguer desembre del 2017

Han picat a la porta del castell... -qui hi ha? pregunta la Maria -no hi ha ningú, respon l'Abril El castell és d'elles, les princeses que hi vivien han marxat per fer-los lloc Mentrestant, aliè al castell de les noves princeses petites, el Pau desembolica regals perquè en fa sis i tot és festa. La porta del castell es tanca , s'apaguen els llums i s'encén l'espelma... sona el timbre de la casa... - qui vé? pregunta algú -és un paquet -diu el Pau- no se qui l'ha dut... I quan s'obre la caixa resulta que no és Amazon, resulta que  és el Quim ,que com que no sap fer altra cosa que riure, doncs riu mentre ens mira i riem tots mirant-lo com riu. Han picat a la porta del castell... -qui hi ha? pregunta l'Abril - Ha vingut l'Aina!- contesta la Maria Com que l'Aina no es volia perdre la festa d'aniversari del Pau ni el somriure ample del Quim,  s'ha disfressat d'angelet per poder volar ...

S'ha amagat el Tió a la muntanya, però l'Abril el trobarà encara que s'amagui La iaia li ha dit que ha de buscar un arbre marcat amb dues ralles creuades,  una vermella i una blanca... I l'Abril que s'ho creu perquè té cor de nena, busca l'arbre entre tots els arbres del bosc El gos la segueix de a prop , tot i que a ella no li agrada gaire I quan el troba, no sé qui és més feliç, si ella, si el tió, si l'arbre, o si la iaia