Venbariarismes

Quan semblava que guanyava la partida  el moment temut, les roques es van aplanar, van endolcir les arestes i es van ajupir per rebre el mar, que gelós de feia tant de temps de tocar la costa, es va anar fent camí. Entreclarors, anhels pregons i gelosies ocultes, es van anar desfent a poc a poc, escumoses i translúcides.  Alçat com un estendard al vent, el piló de pedra feia honor al present, al passat i al futur, en un recull-rastre de records i de vides esperades. El sol d'hivern s'havia tornat càlid aquell matí i les onades vencedores es van endur totes les pors mar endins. Glòria Vendrell Balaguer Nadal 2021-22

Quan arriba l'advent, de lluny estant penso en tantes coses que he de fer per preparar les festes, per acabar d'avaluar amb seny, per comprar, per organitzar.... a vegades m'atabalo ,però en el meu afany per fer-ho tot,  hi ha una cosa que mai podria faltar: fer-te un lloc. Mentre vaig buidant les caixes de figures nadalenques,  mentre oloro la molsa tot just recollida a la muntanya, mentre miro l'entranyable Tió, mentre engalano l'arbre, mentre distribueixo les felicitacions i les llums de colors, però sobretot mentre vaig posant les fustes i les escorces que seran el nostre pessebre i mentre col·loco amb cura cadascuna de les peces fonamentals, el Nen, Maria, Josep, els Reis, Pastors i Rabadans, l'àngel, l'Estrella... sento que et faig un lloc a casa, un lloc necessari, el millor, el que dóna sentit a tot, i el cas és que fent-te un lloc a casa, també te'l faig en el meu cor. Glòria Vendrell Balaguer Desembre de 2021