Venbariarismes

De silencis i de sols d'estances i de buidors d'aplaudiments i de veïns que canten de teletreball i de temps que passa de Penedès, d'Anoia i de Llobregat d'adolescents, i de nens dels més grans, de malalts i de nosaltres d'ambulàncies i de més slencis encara De primavera i d'ocells de fred i de primers lliris de sol que no gosa i de pluja que no acaba de trucades i de vídeo trucades de notícies i de resar molt de llibres i de sobretaules del que vols arreglar i del que no pots  D'escrables i de tasques de casa de watsap i d'imatges de cuinetes i de paraules de preocupació i de nostàlgia de malats i dels que moren de paciència i de llàgrimes de l'Emmanuel i de tot el que mancava de pensar molt i de més silencis encara ... són aquests dies Glòria Vendrell i Balaguer 31-3-2020 (Covid 19)

Brillant, punyent, intel·ligent i provocador, com sempre! (...) Para un hombre que no cree en los milagros, un milagro lento será tan increíble como uno repentino.  (...) El   hombre no es mero producto de una evolución sino más bien una revolución.  (...) Podríamos admitir que el  hombre primitivo dibujara un mono, mientras que tomaríamos a broma si nos dijeran  que el mono más inteligente había dibujado un hombre. Existe una clara división y desproporción que además es única. El arte es la firma del hombre (...)  (...) El hecho principal que se desprende de la impronta dejada por el autor de aquellas pinturas de renos o de otros animales, es que aquel hombre sabía dibujar, mientras que el reno no.  (...) No hay por qué empezar diciendo que lodo era lento y sin discontinuidades y una mera cuestión de desarrollo y de grado, pues en las pruebas evidentes de las pinturas no existe ningún rastro de desarrollo o graduación. Las pin...

Sempre m'ha interessat la neurologia, per això , posant pel davant la meva absoluta ignorància al respecte, de tant en tant m'apropo humilment a aquesta disciplina tan suggerent i fascinant. Convençuda de que sí que hi ha "alguna cosa més", això no impedeix que em meravelli davant el prodigi de la ciència que em permet conèixer una mica mica, els bocins del que ens fa ser qui som i que m'extasiï immiscint-me en els clots minúsculs de la nostra gènesi. Aquest llibre, com altres que he llegit en altres ocasions, n'és una mostra.  Com que no pretenc fer cap recensió del libre, més enllà de la tesi central de l'autor , em limito a afegir uns quants retalls que em resulten particularment interessants: ( ...) La naturaleza ofrece siempre los espectáculos más fascinantes que podamos imaginar. Esto incluye la naturaleza exterior, que se abre esplendorosa ante nosotros, y también la interior, que se esconde dentro de nuestro cuerpo y que al mismo tiempo ...