De
De silencis i de sols
d'estances i de buidors
d'aplaudiments i de veïns que canten
de teletreball i de temps que passa
de Penedès, d'Anoia i de Llobregat
de Penedès, d'Anoia i de Llobregat
d'adolescents, i de nens
dels més grans, de malalts i de nosaltres
d'ambulàncies i de més slencis encara
dels més grans, de malalts i de nosaltres
d'ambulàncies i de més slencis encara
De primavera i d'ocells
de fred i de primers lliris
de sol que no gosa i de pluja que no acaba
de trucades i de vídeo trucades
de notícies i de resar molt
de llibres i de sobretaules
del que vols arreglar i del que no pots
del que vols arreglar i del que no pots
D'escrables i de tasques de casa
de watsap i d'imatges
de cuinetes i de paraules
de preocupació i de nostàlgia
de malats i dels que moren
de paciència i de llàgrimes
de l'Emmanuel i de tot el que mancava
de l'Emmanuel i de tot el que mancava
de pensar molt i de més silencis encara
... són aquests dies
Glòria Vendrell i Balaguer
31-3-2020 (Covid 19)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada