Venbariarismes

Cada cop que vas a un lloc, encara que hi hagis anat moltes vegades, sempre hi trobes alguna cosa diferent, especial, nova... Això és el que em passa quan vaig a Portsmouth. El primer de tot és el trosset de família que hi tenim allà, que a vegades passen mesos que no ens veiem, sort de les videotrucades!, però dit això, que és sense cap mena de dubte el més canviant i el més bonic, en els nostres passejos amb ells, no puc passar per alt tants edificis canviants amb llum o sense, tanta espurnes del mar que no havia vist mai, tants petits moments, tants petits detalls, tantes petites estones, tants matins i capvespres diferents, tantes llums distintes, tantes pedretes de la platja desiguals, tantes ullades al cel des de l'avió, tant i tant sempre per descobrir! Penso que el fet de sortir de casa i anar a un altre lloc, segurament ho propicia, però la veritat és que quan hi soc, quan em trobo embadalida en la tasca de perseguir la bellesa minúscula de les coses, m'ado