Venbariarismes

Santa Maria de Belloch és una ermita romànica, és el que queda d'un vell priorat, és un preciós mirador a la Cerdanya, és una excursió des de Dorres, és un lloc privilegiat per albirar els cims més importants, és un monument històric des del 1980, és una de les marededeus més antigues del Pirineu, i és moltes coses més. Però el que més és, és BELLOCH, lloc bell, lloc bonic. Ha fet honor al seu nom quan hi hem estat tots (que no és gens fàcil), després de transitar per un any, on hem trobat a faltar tantes vegades espais com aquests, oberts, diàfans, tranquils, asserenats, sense presses i a vessar de coses que valen la pena.  Hem estat a més llocs aquests dies junts, però el nom d'aquest indret n'és el resum. Una delícia ser amb vosaltres. Cada cop més. Et prendré com a esposa per sempre, et prendré com a esposa i pagaré per tu bondat i justícia, amor i misericòrdia. Os 2,21 Glòria Vendrell Balaguer agost 2025 riu Carol Prats de Cadí Bellver de Cerdanya Alberg La Bruna Alber...

Sé que encara éreu dos embrions, i sé també que per alguns potser solament éreu un grapadet de cèl·lules, tant se val que pensin, perquè jo crec en la Vida en majúscules, la que hi ha més enllà de les aparences i la que no té segell de caducitat. És per això que us estimo, encara que hàgiu estat com un sospir en el ventre d'elles. Heu passat per la vida en un instant ben curt, però el suficient per saber que no soc iaia de deu, sinó de dotze. No per casualitat teniu els noms que us han posat: Blai que significa «balbucejant» recordant la petita vida que comença i Emmanuel què significa «Déu amb nosaltres». Les casualitats no existeixen. Glòria Vendrell Balaguer Febrer 2025

La meva mare que té alzheimer, a la nit es desperta sovint demanant pel seu pare o per la seva mare, que evidentment fa anys i pams que van morir. A vegades és solament un murmuri, un sospir... però a vegades és un lament, un desconsol i no és gens fàcil tranquil·litzar-la. Encara que la meva mare tingui les neurones trasbalsades, el que ella fa, en realitat és més rellevant del que pugui semblar a priori, i jo que soc de mena de rebuscar sentit a les coses, em vaig adonar que la seva demanda és també la meva i la de tota persona. Necessito saber que la meva vida no és una casualitat, que no estic sola en el món, malgrat la meva gran família, necessito tenir la certesa que la vida m'ha estat donada, que res és absurd, necessito en definitiva un pare i una mare, però no la mama que està malalta d'alzheimer i el papa de cor feble i cansat, sinó que és una altra paternitat i maternitat transcendent la que necessito com a primera cosa, la que em dona seguretat, la que em comunica c...

 . Quan passis per allà no t'oblidis de recordar i quan no hi passis també Quan la llarga tasca de l'any t'enterboleixi, no deixis que pugui amb tu Quan et sembli que estàs sol, no és veritat Quan els enyoris, deixa que t'enlluernin les boniques llums que has viscut Quan et costi, t'afeixugui, t'inquieti… no la perdis, la pau No és cap cabòria ni cap utopia Ho hem celebrat a cor endins i a cor enfora aquests dies Glòria Vendrell Balaguer La Bruna 2024  

Res millor que això, ni cap títol, ni cap treball, ni cap projecte, ni cap viatge, ni cap aventura, ni cap cosa imaginable, res millor que tots vosaltres! Dono gràcies a Déu per haver-nos concedit la gràcia d'obrir-nos a la Vida.   Felicitats Lluís i Maria!   Glòria Vendrell Balaguer 6 abril 2024

Ets hi sou dels millors regals que la vida pot oferir-nos. Ets hi sou la festa petita i la grossa Ets i sou el color que el pintor mai troba Ets i sou la paraula que el poeta imagina Ets i sou el perfum que cap indústria podria crear Ets i sou l'analgèsic no inventat Ets i sou el pensament més net i més plàcid Ets i sou la gratuïtat personificada, la raó de ser de moltes coses, l'esperança renovada… No m'imagino una vida sense vosaltres, a prop o en la distància, tant se val, perquè solament el fet de ser-hi ja em provoca l'alegria indescriptible de saber que sou una mica de nosaltres i que ho sereu, més enllà del temps, de la IA i de totes les coses que puguin esdevenir, l'alegria indescriptible de saber que la Vida continua, que té sentit, que tot ha valgut la pena, que Ell tot ho fa bé. Gràcies Aina pel dibuix i per la teva alegria contagiosa, gràcies Pau que ets el gran de la tribu i això no s'oblida, gràcies Maria per les teves abraçades quan vens, gràcies...

  Hi ha qui diu que les tradicions són inútils, desfasades, sense sentit... jo al contrari, cada cop més enamorada d'elles. Llevat d'algunes excepcions, totes són portadores de saviesa de la bona. Vull dir que estem acostumats a la saviesa dels llibres, de les ciències... com si la saviesa pertanyés solament al món acadèmic. Doncs ves per on que cada cop més em resulta encisadora la saviesa petita, la que no és visible a primera vista, la que passa de generació a generació, sovint sense noms ni títols, la que està arrelada en el sentir més antic, en el do sense paraules, en l'estima feta gest, en el vincle familiar que passa de filla a filla i de filla a fill. És per això que avui l'evoco, la recordo, la rememoro i la torno a portar a casa en un plat que em va ensenyar, que no m'agradava al principi i que ara el considero una exquisidesa. Segur que hi ha moltes savieses que no sé, ocultes en la recepta, però si més no em quedo amb la saviesa de l'amor après, dom...

El diumenge passat l'ajuntament de Subirats va fer una festa dedicada a la gent gran del municipi, que és la suma d'Ordal, Cantallops, El Pago, sant Pau d'Ordal, can Rossell, els Casots, Lavern i altres petits nuclis.   Un bon grapat d'anys entre tots, una sala pletòrica i agraïda, contenta del que ha viscut i més contenta si cap,  de ser-hi encara.  Un bon grapat d'experiències, de resiliències, de patiments i d'esperances. Un bon grapat de Vida. Entre tots ells, els meus pares. Ella que no s'assebentava de gaire i ell que vestit de festa va fins i tot ballar amb mi. Ella que amb la mirada en el no res buscava  contínuament la nostra i ell que en els ulls li espurnejaven tantes petites alegries.    Glòria Vendrell Balaguer Marc de 2023

Ser avis per partida doble en tres setmanes d'interval, recorda quan vam ser pares per partida doble també, ja fa quasi 32 anys de bessonada.  La Júlia i el Lluc són la vuitena i el novè nét, de dos germans bessons, que són a la vegada germans de quatre més.  De dos vam passar  a tres, a quatre,  a un altre al cel, a cinc, a sis i a vuit i després un no parar fins a 22 que ja som ara de moment, perquè això és el que té la vida, que quan comença no pot parar.  La vida oberta a la vida produeix cada cop més i més vida i això és motiu d'esperança i d'alegria, especialment quan vivim amenaçats per la cultura de la mort.  Ser família nombrosa no és fàcil ni bucòlic, solament és possible quan hi ha alguna cosa molt gran que empeny la vida, però quan la trobes tot és més planer, més ple de sentit i sobretot més feliç.  Ha pagat la pena trobar-la, i trobar-la al teu costat, que ja saps com t'estimo. Les dificultats, que sempre hi són, que han estat i que mai e...

Fa dies que a  cal Llop se sentia un gemec, un gemec petit, assossegat, continuat, com si la brisa primaveral el portés d'un lloc a un altre en un vaivé dansaire penitent. El gallaret li va dir  a la flor gatosa que l'Eudalet estava  moix, que un cop de cor l'havia desgavellat altre cop. -Quan tornarà?, van preguntar les campanetes amoïnades, però ningú va contestar,  ni la flor de farigola, ni el petit jacint ,ni la flor de pa d'àngel, ni la dent de lleó.. Un silenci primerenc i primaveral va ressonar  pel bosc guardant totes les respostes. Però avui és sant Jordi, la pandèmia llangueix tímidament, ha cessat el gemec de cal Llop, les flors s'han alegrat de veure'l de nou i fa sol. "l'Eudalet de cal Llop ha tornat!" han cridat les roses, que més enceses que mai, han vessat els seus vermells i han foragitat el drac, el gran drac. Benvingut a casa papa, de nou! Glòria Vendrell Balaguer sant Jordi 2021  

Besàvia, M'ha dit la iaia que abans te'n recordaves de tot, que fins i tot sabries qui sóc sense preguntar-ho cada vegada que vinc M'ha dit la iaia que abans que jo naixés, tu tocaves boniques cançons al piano, m'agradaria tant poder-les sentir! M'ha dit la iaia  que t'alegraves molt quan ella venia amb l'avi, la mama i els tiets petits M'ha dit la iaia que vas cuidar la meva mama, bessona del tiet Lluís,  que li feies cuetes i que corries darrere d'ells per la terrassa i el jardí. M'ha dit la iaia que cuinaves, jugaves al "bachillerato" feies crucigrames i que llegies molt M'ha dit la iaia que la vas ensenyar a resar i a ser pacient amb les coses M'ha dit la iaia que ara ets diferent, però que així i tot, et brillen els ulls cada cop que m'apropo Besàvia, que hi ha en els teus ulls? Per si se t'oblida, mira'm bé que sóc el teu besnét David Glòria Vendrell Balaguer 1 abril 2021

Dibuix del Pau: La família a la muntanya El Pau, la Maria i els seus pares va anar a la muntanya a buscar maduixetes de bosc, però com que feia un dia preciós, van decidir que ja les collirien a la tornada i que primer pujarien fins el cim per contemplar el paisatge, sense saber que el llop de la Caputxeta s'havia escapat del conte i que els seguia de ben a prop... des de que el caçador el va fer fora de casa de la iaia, com que li costava molt atipar-se per menjar, va decidir canviar de conte... a veure si aquest cop tenia una mica més de sort!... Però quan el llop ja era a prop de la família, disposat a menjar-se algú, ve't aquí que es va sentir cridar la cosineta Abril:      - Espereu-me que jo també vull anar amb vosaltres! Quan va arribar on eren, els va ensenyar la caixa que havia construït, "per posar insectes", deia tota emocionada Dibuix de l'Abril: capsa màgica on es poden guardar uns insectes que mai has vist Així que el llop es va fer enr...

El batec del cor és um impuls elèctric qué té com a finalitat que el flux sanguini circuli adequadament per tot el cos. Sense batec no hi ha vida. El dia 22 de la fecundació es formen els primers teixits  i el sistema circulatori embrionari els comença a subministrar aliment i oxigen. Perquè la sang arribi a tot arreu, un segment de l’aorta s’engruixeix i inicia una sèrie ininterrompuda de contraccions rítmiques. És el cor, i ja no s’aturarà mai fins a la mort de l’individu. És el primer òrgan que funciona. La resta no ho farà fins molt més tard. ( David Bueno i Torrens)  Diu la ciència també que la capacitat del cor per generar aquest impuls elèctric rau en el tipus de cèl.lules que el constitueixen, els miocardiocits, que no necessiten cap estímul per funcionar correctament, ja que són autoexcitables, amorosament excitables diria jo. En aquesta sístole on el cor es contrau per expulsar la sang i en la diàstole, que és la relaxació cardíaca que permet omp...

No és decadència, és esplendor No és el pitjor, és el millor No són arrugues, són marques vitals No és flaquejar, és desvetllar No és ensopir, és deixondir No és mort, és esperança No és costum ni rutina, és l'hora de l'amor de debò Bellesa i Vellesa tenen un nom, el vostre, cisellat a foc com un tresor Impagable Agraïda per sempre Us estimo Glòria Vendrell i Balaguer desembre del 2019 http://gloriavendrellbalaguer.blogspot.com/2014/09/vellesa-i-bellesa.html

La formiga Paminya acabava de sortir del seu forat , volia anar a la cabana dels “nitos” ( enanitos) on hi havia les seves amigues, les altres paminyes ( formigues) , però per sorpresa seva, a la porta de la cabana es va trobar el Caiot (el Pocoyó) , que era un nino blau petit, que de feia dies que el veia a la ma d’un remenut simpàtic que corria per allà amb un bastó i que es deia Quim. Com que les paminyes són bones amigues dels nens, van aplegar-se entre elles i van empènyer amb força el caiot dins la cabana, sota uns petits matolls, no fos que qualsevol animalot del bosc, se l’emportés... Ara solament calia esperar que el Quim petit tornés a la cabana dels “nitos” , que elles ja s’encarreguerien de que el petit veiés el Caiot. No va trigar gaire a succeir, perquè just a l’endemà, el Quim petitó que després de ploure havia anat a buscar cargols amb la seva germaneta Abril i amb els seus cosins Pau i Maria, al passar pel costat de la cabana, les formigues paminyes v...

Primer premi TAL COM SENTS 7a edició 2019 Text: Glòria Vendrell Balaguer Il.lustracions: Maria Martí Aguilera Amb aquell somriure plàcid i amb aquella carona d'angelet, res feia pensar que el contacte amb l'aigua li provocaria tal ensurt. El gibrell de porcellana li va semblar ben bé que la volia engolir, va malfiar de les seves aigües calentones i amb el melic encara tendre, la mare la va remullar amb tota l'aigua que li cabia en el palmell de la mà. I tot van ser plors. Però els braços d'ella la protegien de capbussar-se dins l'escuma blanca i un vaivé de petons i paraules xiuxiuejades a cau d'orella, a poc a poc, van anar endolcint el moment del primer bany, convertint-lo al cap de poques setmanes en un petit plaer diari que feia la mar de feliç la nena. Quan tocava bany ara s'hi resistia una mica. En aquella casa hi feia fred i les estufes eren un luxe que no es podien permetre, de manera que la nena que ja tenia quatre anys remuga...

Pablo Neruda Necesito del mar porque me enseña: no sé si aprendo música o conciencia, no sé si es ola sola o ser profundo o sólo ronca voz o deslumbrante suposición de peces y navios. Antonio Machado Palpita un mar de acero de olas grises dentro los toscos murallones roidos del puerto viejo. Sopla el viento norte y riza el mar. El triste mar arrulla una ilusión amarga con sus olas grises. León Felipe Todos somos marineros, marineros que saben bien navegar. Todos somos capitanes, capitanes de la mar. Todos somos capitanes y la diferencia está sólo en el barco en que vamos sobre las aguas del mar Dámaso Alonso Gota pequeña, mi dolor. La tiré al mar. Al hondo mar. Luego me dije: «A tu sabor, ¡ya puedes navegar!» Más me perdió la poca fe... La poca fe de mi cantar. Entre onda y cielo naufragué. Y era un dolor inmenso el mar. José Luis Borges ...